dimecres, 25 de novembre del 2009

Des de Cuba

Una nova dissidència desafia el règim cubà. Són joves, viuen a l'illa i utilitzen les noves tecnologies. Ho explica avui, Fernando García, corresponsal de La Vanguardia a La Habana. Només un 13% dels cubans té accés a Internet però la veu d'aquests nous dissidents, menys organitzats i sense presentar alternatives polítiques pròpies, ha arribat fins al despatx oval.
Yoani Sánchez és la bloggera més coneguda, reconeguda i premiada fora de Cuba. El seu blog "Generación Y" et sacseja. (millor blog del 2009 per la revista Time)

En un post escriu:
"La diplomacia popular no necesita de memorándums o declaraciones de intención, se hace directamente entre los pueblos sin pasar por las cancillerías y los palacios de gobierno. Es esa que va acompañada de un abrazo, un apretón de manos o una larga charla en la sala de una casa. Sin aspirar a los flashazos o a los grandes titulares, las personas comunes han sacado al mundo de varios entuertos, han evitado quizás un sinnúmero de guerras y hasta puede que sean los responsables de ciertas alianzas y de algunos –escasos- momentos de paz.

De vez en cuando un individuo sin carteras ministeriales, ni privilegios oficiales, interpela al poder, le lanza una pregunta que queda sin respuesta. Los cubanos nos hemos conformado con que desde “allá arriba” nadie intente explicarnos o consultarnos el derrotero que tomará esta Isla, tan parecida a un barco que hace aguas a punto del naufragio. Cansada de que no nos reconozcan en nuestra pequeñez, me decidí a lanzar siete interrogantes a quienes considero que están –ahora mismo y con su actuación- marcando el destino de mi país."

Barak Obama ha respost a les seves preguntes.

I aquesta és Yoani Sánchez parlant de periodisme ciutadà:

 

divendres, 20 de novembre del 2009

La Unió Europea aposta per dos desconeguts


entrevista al 3/24


Tertúlia a L'Oracle de Xavier Grasset


Avui, a la tertúlia de L'Oracle de Catalunya Ràdio, moltes dones, molta política i molta Unió Europea.

La convidada era Arantxa Capdevila, doctora en Comunicació.

Podeu escoltar-la aquí.

dimecres, 18 de novembre del 2009

El problema és de missatge o de missatger?


He participat en la presentació al Consell Comarcal del Garraf del nou punt d'informació Europe Direct de la Comissió Europea, que a les comarques de Barcelona gestiona la Diputació.
Des que la Unió Europea va arribar a la conclusió que tenia un problema de comunicació (després del fracàs de la Constitució Europea), el pressupost, els esforços i les iniciatives en aquest terreny s'han disparat. Actualment hi ha més de 660 persones que treballen directament en la comunicació de les institucions europees i només l'any 2007 la Comissió va gastar 86 milions d'euros en activitats d'informació i divulgació.

Al Garraf, una de les comarques més actives en l'interès i la difussió del que passa a Brussel·les, em van demanar que els parlés de com podem millorar la comunicació entre la ciutadania i les institucions europees. La meva pregunta és el títol d'aquest post: el problema és el missatger o és el missatge?
La comunicació entre Europa i els seus ciutadans depèn d'una manera crucial dels mitjans d'informació. Però, si mirem el context actual, la baixa participació electoral, els fracassos d'alguns referèndums europeus, l'augment de forces euroescèptiques al Parlament Europeu i el populisme antieuropeista d'alguns líders polítics que només recentment han entrat a formar part de la UE, tot plegat denota un problema de fons que va més enllà d'una mala comunicació.

Demà al vespre a Brussel·les s'ha de fer història. Per primera vegada s'hauria d'escollir un president de la Unió Europea. Algú amb prou pes polític i institucional per representar durant 2 anys la UE davant d'un món que canvia a una velocitat que amenaça de deixar-nos fora de joc. I quina és la imatge que estan donant els 27 governs que han de protagonitzar aquest nomenament històric? Negociacions de passadissos, poca transparència, llistes de candidats on tots neguen ser aspirants al càrrec i, fins i tot, desavinences sobre quin perfil polític es busca exactament per dotar aquesta presidència de contingut i fortalesa institucional.
Això no s'arregla invertint en comunicació.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Perilla la cimera euromediterrània de Barcelona



L'enèssim enfrontament entre les països àrabs i Israel amenaça la celebració d'una cimera euromeditarrània a Barcelona, que el govern espanyol vol organitzar abans de l'estiu coincidint amb el final de la seva presidència de torn de la Unió Europea, que comença l'1 de gener.
El govern egipci assegura que els països àrabs no s'asseuran a negociar amb el ministre d'Afers Estrangers israelià, l'ultraconservador Avigdor Lieberman, a qui no reconeixen com a interlocutor. Aquesta negativa ha obligat a anul·lar sine die la trobada ministerial que s'havia de celebrar a finals de novembre a Turquia i que havia de servir per desbloquejar els nomenaments del futur secretariat tècnic que -des de la seva seu a Barcelona- ha de començar a treballar per la Unió per la Mediterrània. La UpM continua sent la peça més feble de la col·laboració euromediterrània. Un ostatge fàcil per poder denunciar tots els clonflictes evidents i latents que enverinen el procés de Barcelona des del seu naixement.
Aquest és el tema que he tractat aquesta setmana al programa SOLIDARIS de Catalunya Ràdio. El podeu llegir aquí.

divendres, 6 de novembre del 2009

presidència espanyola


El president de la patronal vallesana Cecot, Antoni Abad, creu que Rodríguez Zapatero hauria de renunciar a la presidència de torn de la Unió Europea, que encetarà el pròxim 1 de gener, per dedicar tots els seus esforços a sortir de la crisi. Estic convençuda que el que ens cal és precisament tot el contrari. Les mesures ideades fins ara pel govern espanyol han estat incapaces d’aturar una inèrcia que ens ha arrossegat fins a les pitjors xifres d’atur de la UE i al major endeutament públic de tota la zona euro. Per una vegada, durant tot un semestre, el president del govern espanyol es veurà obligat a escoltar i vigilar què passa per Europa. Potser aleshores s’adonarà de la gravetat dels pronòstics que aquesta setmana li anunciava un company de partit, el comissari europeu d’Afers Econòmics, Joaquín Almunia, vaticinant que l’estat espanyol serà l’últim de sortir de la crisi i haurà d’esperar fins el 2011, acompanyat únicament de Letònia i Bulgària, per trobar el camí cap a la fi de la recessió. Les advertències d’Almunia no són gaire diferents d’aquelles que ja li va fer Pedro Solbes però l’experiència i el prestigi guanyat a Europa pel seu vicepresident econòmic tampoc van pesar gaire aleshores. Que Rodríguez Zapatero miri durant 6 mesos cap a Europa ha de ser bo. El que em sorprèn és que el govern espanyol digui que la innovació serà una de les prioritats del seu semestre –ara que li retalla el pressupost-, que plantegi –encara sense èxit- organitzar una cimera especial sobre ocupació i que sigui la presidència encarregada de renovar l’Estratègia de Lisboa pel creixement econòmic i la competitivitat, que ja ha complert 10 anys i encara és lluny d’aconseguir alguns dels objectius que es va marcar el 2000. Inevitablement els mals resultats espanyols desacrediten el seu discurs econòmic pels pròxims 6 mesos.

*article publicat avui al Diari de Sant Cugat

dimarts, 3 de novembre del 2009

Google Earth i el terrorisme

Des del seu naixement Google Earth ha obert una nova via d'informació en imatges que s'escapa, de vegades, al control dels governs. Les imatges via satèl·lit han ajudat a descobrir fosses comunes, camps d'internament o rastres de matances, que alguns dictadors volien amagar, però també han facilitat la localització de tropes estrangeres per part de la insurgència iraquiana. Google Earth ha obert un nou debat sobre la seguretat, que qüestiona l'ús que es fa de tota la informació que circula per la xarxa i amaga un cert recel contra els avenços tecnològics.

Aquesta és la història que explico aquesta setmana al programa SOLIDARIS de Catalunya Ràdio. Entreu-hi.