tag:blogger.com,1999:blog-14517814483060744572024-03-13T19:05:11.134+01:00el bloc de Carme Colominanotes, pensaments i col·laboracions periodístiquesCarme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.comBlogger141125tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-55080537875618531302012-01-26T00:05:00.000+01:002012-01-26T00:05:31.128+01:00Tolerar el populisme<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-PDEAK-R9atE/TyCKZROlCXI/AAAAAAAAAgc/A08y74WsSWY/s1600/Orban.gif" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" gda="true" height="128" src="http://4.bp.blogspot.com/-PDEAK-R9atE/TyCKZROlCXI/AAAAAAAAAgc/A08y74WsSWY/s200/Orban.gif" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">La democràcia hongaresa trontolla i Brussel·les ha necessitat més d’un any de desafiament per part del govern de Viktor Orbán per dir que ja n’hi ha prou. En aquest llarg camí fins el Tribunal de Luxemburg hi ha hagut tancaments de mitjans de comunicació, fugida d’inversors estrangers, ingerències sobre la judicatura, advertències del Fons Monetari Internacional i manifestacions als carrers de Budapest. La UE ha permès que els deliris de poder d’Orbán anessin massa lluny. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">Els líders europeus semblen instal·lats en la tebior permanent quan es tracta de criticar un dels seus socis. Porten anys tolerant el populisme de Silvio Berlusconi, Vaclav Klaus o dels Kaczynski, i acceptant a taula governs investits amb el suport de l’extremadreta. Corren el risc de malmetre la democràcia europea.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial", "sans-serif"; mso-ansi-language: CA;">* bitllet d'opinió publicat al <a href="http://www.ara.cat/">diari ARA</a></span></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-53537272752189678332011-09-20T10:42:00.000+02:002011-09-20T10:42:56.329+02:00Abraçades efímeres a París<div style="text-align: justify;">
(article publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/ara_premium/cronica/Abracades-efimeres-Paris_0_548345210.html">ARA</a> el 4 de setembre)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-O3EH_XBCxTY/TnhRyEM17WI/AAAAAAAAAgY/04D2ESS9i4o/s1600/Merkel%252C+Sarko%252C+ZP+-+EFE.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="111" rba="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-O3EH_XBCxTY/TnhRyEM17WI/AAAAAAAAAgY/04D2ESS9i4o/s200/Merkel%252C+Sarko%252C+ZP+-+EFE.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">foto: Agència EFE</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
El somriure de Merkel sempre és enigmàtic. A aquestes alçades fins i tot un Rodríguez Zapatero tan necessitat de qualsevol petit gest ja deu saber que els copets a l’esquena de la cancellera duren el que dura el breu intercanvi de salutacions amb un president sense do de llengües. Però l’estat espanyol ha estat el primer país de la Unió Europea en apuntar-se a la “regla d’or” alemanya de fixar els límits del dèficit a la Constitució. Un compromís que els alemanys van incloure a la seva Carta Magna el 2009, quan ja s’havien refet dels anys d’incompliment del Pacte d’Estabilitat, que van superar indemnes sense que Brussel•les no els aixequés ni un dit. </div>
<div style="text-align: justify;">
La sacralitzada constitució espanyola s’ha reformat en només qüestió de dies per aprovar allò que el president del Consell europeu, Herman Van Rompuy, considera únicament com “una mesura més”. Ni França ha aconseguit encara el consens que les dues grans forces polítiques de la Cambra espanyola han exhibit aquesta setmana. Fonts de la Comissió Europea creuen que “és positiu elevar el rang dels compromisos adquirits a nivell europeu i apartar-los de la política a curt terme i els calendaris electorals” i l’agència de qualificació Moody’s va enviar un missatge de respir per Madrid. </div>
<div style="text-align: justify;">
Em costa d’entendre la confiança que pot despertar un compromís que no entrarà en vigor fins l’any 2020, que deixa la porta oberta a que en una nova recessió els límits del dèficit es puguin tornar a revisar, i que ni a Brussel•les se li escapa que ha permès al govern espanyol de “dotar-se d’una arma legal per utilitzar contra les autonomies que es desviïn dels seus compromisos i portar-les davant del Tribunal Constitucional”. </div>
<div style="text-align: justify;">
L’única regla d’or que val és la credibilitat. I d’això, l’estat espanyol continua curt, digui el que digui la seva Carta Magna.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>L’Europa de les oliveres</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Explica un diplomàtic europeu que ja en els anys 70, durant una trobada entre Olof Palme i Aldo Moro, el primer ministre italià li va preguntar al suec perquè no volíen entrar a la Comunitat Econòmica Europea. “Perquè som un país neutral”, contestà Palme. Diuen que Moro va replicar: “i què? Accepteu la legislació europea, entreu, i després és cosa vostra si la respecteu o no.”</div>
<div style="text-align: justify;">
Suècia no va entrar a la UE fins a la dècada dels 90 –deu anys més tard que Espanya, i gairebé quaranta després que Itàlia- i avui és en aquest cor de petits països del nord, contribuents nets al pressupost comunitari, que s’ha alineat amb la línia més dura d’una Alemanya decidida a imposar austeritat i rigor a aquesta Europa “de les oliveres” –com anomenen ara a aquest sud díscol i despilfarrador-. </div>
<div style="text-align: justify;">
Amb les economies mediterrànies instal•lades en una montanya russa borsària, amb els índex de confiança esgotats i les costures del Pacte d’Estabilitat esquinçades de tan estirar, el sud s’ha quedat sense marge. Ja no hi ha màniga ampla en el compliment dels compromisos europeus, només un únic Diktat. L’ambaixador de Bèlgica davant la Unió Europea es lamentava aquesta setmana que “és difícil viure” en aquesta Europa “que només pren decisions després de cada cimera franco-alemanya”. No ens agrada aquesta Europa alemanya, però no hi ha cap líder a l’horitzó comunitari capaç de presentar una alternativa. </div>
<div style="text-align: justify;">
El Benelux ja no existeix com a aliança política. Bèlgica no té govern. Holanda no veu res més enllà dels seus interessos, sense propostes pròpies que no siguin l’enduriment de les condicions a les solucions que aporten els altres. Els països perifèrics, culpabilitzats en bloc, també han estat incapaços de fer un front comú. Fugen desesperadament els uns dels altres perquè no se’ls assimili amb el malalt del costat. Cadascú aprova a la desesperada el seu propi pla de salvament, que calmi els mercats i complagui Merkel. I la cancellera busca petites victòries que justifiquin davant la seva opinió pública l’esforç econòmic que farà Alemanya pagant bona part dels rescats de les economies europees que s’enfonsen. El somriure de Merkel i Zapatero, dijous en un passadís del Palau de l’Elisi de París, va ser un efímer alleugiment mutu en aquesta cursa cap el sacrifici.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<strong></strong>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-2296003109675254372011-09-12T18:39:00.000+02:002011-09-12T18:39:37.408+02:00Bèlgica, el país que no existeix<div style="text-align: justify;">
(<span style="color: #999999;">article publicat al diari</span> <a href="http://www.ara.cat/">ARA</a>)</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-YmGwsMiKD_I/Tm41o8lYQLI/AAAAAAAAAgU/wodFLTUujS4/s1600/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="149" nba="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-YmGwsMiKD_I/Tm41o8lYQLI/AAAAAAAAAgU/wodFLTUujS4/s200/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Bèlgica és el país del surrealisme. De les carotes de carnaval d’Ensor, dels barrets voladors de Magritte, de la pipa de fumar pintada sobre la frase “això no és una pipa”. Bèlgica és un país surrealista. O com deia divendres l’editora en cap del diari francòfon Le Soir, Béatrice Delvaux, “això no és un país”. Una frase cada cop més repetida. Bèlgica va deixar d’existir per Le Soir dijous passat a les 14h., quan el líder dels independentistes flamencs, Bart de Wever, va tornar a dir no a l’última, l’enèsima, proposta negociadora per formar un govern. Han passat 13 mesos i el socialista való, Elio di Rupo, que tenia l’encàrrec in extremis d’intentar consensuar un programa de govern, va llençar la tovallola divendres, esgotat. El rei –figura decorativa i el primer amenaçat per la reforma profunda de l’estat que reclamen els flamencs- va fer un comunicat més enllà del seu llenguatge conciliador habitual per declarar que la situació és “molt greu”. Però, 400 dies de crisi política després, Bèlgica resisteix, fins i tot amb l’especulació contra un deute públic del 96% del PIB i la provisionalitat del govern.</div>
<div style="text-align: justify;">
Només queda una última carambola: provar de negociar un govern sense els independentistes flamencs, la força més votada a les eleccions d’ara fa un any. Algun partit flamenc s’hi comença a posar bé. </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>La frontera interior</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Bart de Wever no té pressa. Cadascun dels seus ‘nos’ durant aquest temps l’ha anat enfortint. Tan se val si les enquestes demostren que una majoria dels flamencs no vol trencar el país, un sondeig realitzat divendres per una televisió privada flamenca assegurava que el 62% dels flamencs mantenen la seva confiança en el líder de la N-VA (Nova Aliança Flamenca), i més de la meitat no volen un govern sense els independentistes. Al sud, el socialista Elio di Rupo també manté el suport popular. Unes noves eleccions no farien res més que polaritzar encara més aquesta divisió.</div>
<div style="text-align: justify;">
Bèlgica és un país trencat per una frontera interior. Sis milions de flamencs al nord. Quatre milions de valons francòfons al sud, i una Brussel•les on conviuen totes les onades migratòries que han canviat la fesomia del regne de les patates fregides. Tots plegats practiquen un “patriotisme pràctic” –com l’anomena un historiador flamenc-, on mig país viu indiferent al drets i les necessitats de l’altra meitat. I cada formació política parla exclusivament per la seva parròquia. </div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>L’home més llest del món</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
De Wever és un gat vell de la política que es va fer molt popular al nord del país participant en un concurs de televisió que buscava “l’home més llest del món”. De Wever va arribar a la final, exhibint cultura general, bonhomia, sentit de l’humor i sobretot molt autocontrol. Va demostrar que sabia jugar les seves cartes. És un personatge controvertit i provocador, capaç d’emocionar-se públicament durant l’enterrament d’una vella amiga, dirigent de l’extrema-dreta flamenca, i en política europea coqueteja amb l’euroescepticisme. Pels valons, és la imatge de la intransigència flamenca, però no l’únic responsable d’una erosió que des de fa dècades mina la continuïtat d’un país que perd sentit. Ho canta –en francès- el belga Arno: “Bèlgica és un país que no existeix. Ho sé molt bé perquè jo hi visc.” </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-86135500643712737652011-06-07T10:56:00.002+02:002011-06-07T10:59:53.221+02:00Cordó sanitari<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-RuLwz8sQYEw/Te3l32WqvjI/AAAAAAAAAgM/liozNC3KF48/s1600/albiol2--644x362%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="111px" j8="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-RuLwz8sQYEw/Te3l32WqvjI/AAAAAAAAAgM/liozNC3KF48/s200/albiol2--644x362%255B1%255D.jpg" width="200px" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial','sans-serif'; mso-ansi-language: CA;">El tots contra un és una estratègia perillosa. Els anys de “cordó sanitari” a Bèlgica per evitar que l’extrema dreta flamenca arribés al poder es van convertir en una trampa pels partits tradicionals. L’extremisme es va apropiar de l’únic discurs d’oposició a unes forces que cada cop sumaven més desencantament. Malgrat no governar, l’extrema dreta era present a tots els debats polítics, als mitjans de comunicació, compartint tertúlies i minuts d’intervenció parlamentària. Van aglutinar el vot de càstig i, quan finalment els partits tradicionals van parlar d’immigració, el discurs de l’intolerància ja ho havia contaminat tot. Els austríacs, en canvi, van seguir l’estratègia contrària. Van normalitzar el populisme de dretes i el van fer soci de govern. També els van enfortir. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Arial','sans-serif'; mso-ansi-language: CA;">Quan la xenofòbia arriba, ho fa per quedar-se. Ja sigui sota les sigles que l'han fet sortir del polícament incorrecte o bé contaminant el discurs dels partits tradicionals. Cap país europeu -on l'extrema dreta és forta des de fa anys- ha trobat la manera de neutralitzar-la. Aquesta és la conseqüència més greu d'aquest 22-M a Catalunya.</span></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-78543038747387063982011-05-14T20:28:00.000+02:002011-05-14T20:28:49.069+02:00L'EUROPA DE LES FRONTERES<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: 'Arial','sans-serif'; font-size: 13.5pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">La Unió Europea ha donat aquesta setmana un pas enrere important. La decisió d'endurir els acords de Schengen que permeten la lliure circulació de persones entre els 25 països que formen part d’aquest acord és una retallada de drets. L’origen de tot plegat va ser la crisi política que va obrir Itàlia després de l’arribada de milers d’immigrants tunisians a l’illa de Lampedusa.</span></div>
<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: 'Arial','sans-serif'; font-size: 13.5pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Aquest ha estat el tema que hem explicat al <a href="http://blogs.ccrtvi.com/solidaris">SOLIDARIS</a> de Catalunya Ràdio avui amb la Rita Marzoa.</span></div>
<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="background: white; line-height: 150%; margin-bottom: 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="color: black; font-family: 'Arial','sans-serif'; font-size: 13.5pt; line-height: 150%; mso-ansi-language: CA;">Ho podeu escoltar <a href="http://www.catradio.cat/audio/534875/LInforme-Colomina">aquí</a>.</span></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-45776373439449692072011-05-14T20:15:00.000+02:002011-05-14T20:15:57.802+02:00TOT VA BÉ A BÈLGICA<strong><span style="color: #6fa8dc;">Article publicat al diari ARA el 24 d'abril</span></strong><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-FHwDNEr0Kcs/Tc7GeoUV11I/AAAAAAAAAgI/mcGUFzNbqP8/s1600/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="149px" j8="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-FHwDNEr0Kcs/Tc7GeoUV11I/AAAAAAAAAgI/mcGUFzNbqP8/s200/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D%255B1%255D.jpg" width="200px" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Ara que ja s’han batut tots el rècords, que ja ha passat un any sencer des de les últimes eleccions federals, que s’ha representat un vodevil interminable de portes que s’obren i es tanquen, amb negociadors de noms diferents que entren i surten intentant formar un govern que no arriba, Bèlgica s’ha instal•lat en la quasi-normalitat. El món ha descobert que una de les democràcies liberals més antigues d’Europa pot viure eternament en aquesta provisionalitat fràgil però efectiva. Als cafès de Bèlgica, als dinars familiars ja gairebé no es parla de política. “És una crisi sense audiència”, deia fa poc un politòleg de la Universitat de Gand. El “semenfotisme”, que per a un observador extern pot caracteritzar de vegades als belgues, s’ha instal•lat en una societat resignada a esperar i veure. Les protestes esporàdiques a favor de la unitat belga són sobretot folklòriques, revoltes de les “patates fregides” i concentracions nudistes poc concorregudes en un país gris i fred.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Absurdistan</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
“El país va molt bé”, reconeixia ahir amb amargor l’editorial del diari francòfon més “belguicista” del país, La Libre Belgique. Aquesta és una de les Pasqües més càlides dels últims anys. Les terrasses dels cafès són plenes. Vacances, turisme, cervesa i xocolata. Els belgues ja no tenen sensació d’inestabilitat. Les negociacions polítiques ja fa temps que no obren diaris ni informatius.</div>
<div style="text-align: justify;">
“Bèlgica és Absurdistan” declarava divendres un politòleg flamenc indignat a la televisió pública de Flandes, reclamant la formació urgent d’un govern. La paràlisi encamina Bèlgica ara cap a unes noves eleccions sense garanties. Totes les enquestes auguren una nova victòria clara dels independentistes flamencs de la N-VA, la Nova Aliança Flamenca de Bart de Wever. Si en un any, cap força política belga ha volgut fer un pas enrere en la seva visió del que ha de ser l’estat belga, perquè ho hauria de fer en unes noves eleccions?</div>
<div style="text-align: justify;">
El govern provisional del primer ministre Yves Leterme s’ha convertit en un dels més estables dels últims anys, desproveït de tot el debat identitari i de la necessitat d’haver de tirar endavant una reforma de l’estat federal – els termes de la qual enverina des de fa un any la formació d’un nou govern -, l’executiu federal es limita a gestionar un estat descentralitzat. L’economia resisteix. L’índex de confiança dels consumidors continua pujant. La confiança empresarial ha arribat al nivell més alt des del 2007. Durant aquests mesos Bèlgica ha ocupat la presidència de torn de la Unió Europea i s’ha sumat a la intervenció militar a Líbia. L’única amenaça continua sent el desmesurat deute públic. És clar que els més cínics creuen que un govern provisional és la millor recepta per evitar despesa. Amb pressupostos prorrogats, no hi ha grans projectes de legislatura per finançar. Però tampoc hi ha mesures dràstiques cap a l’austeritat, ni reformes espectaculars. Bèlgica viu aliena a la tisorada general. Només una rebaixa en la nota del deute per part de les agències internacionals podria trencar aquest equilibri.</div>
<div style="text-align: justify;">
No hi ha un horitzó belga més enllà de la paràlisi. Però ja ningú sembla escandalitzat per això. Ells ja fa gairebé tres dècades que van trobar la frase lapidària perfecte per reaccionar a alguns dels escàndols i absurditats que els han anat marcant: “trop is te veel”, massa és massa (tan se val si ho dius en francès (trop) o en neerlandès (te veel).</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-11638792960714014412011-03-28T22:24:00.000+02:002011-03-28T22:24:31.644+02:00Créixer a cop de crisi<div style="text-align: justify;">
<span style="background-color: white; color: #999999;"><strong>Article publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/">ARA</a></strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
És un clàssic de Brussel·les això de dir que la Unió Europea s'ha anat fent a cop de crisi. I així estem. Enmig de dues crisis que ens han esquerdat econòmicament i políticament. Una profunda crisi financera que ens va confrontar amb les debilitats d'una unió monetària sense governança comuna i que, periòdicament, ha anat liquidant governs i economies d'algun històric estat de la cohesió. L'últim, Portugal.</div>
<div style="text-align: justify;">
Les revoltes al món àrab ens han revelat les febleses d'una <em>realpolitik</em> sense ètica i d'una UE sense visió comuna de quin ha de ser el paper global. les dues crisis poden confluir ben aviat en l'horitzó si el preu dels recursos energètics continua pujant i castiga encara més les economies europees.</div>
<div style="text-align: justify;">
Estem en el moment de la feina bruta. En el d'arremangar-nos i parar el cop, sense ser probablement conscients de la trascendència de tot el que la Unió europea ha anat aprovant els últims mesos, forçada per les circustàncies i després de penoses discussions.</div>
<div style="text-align: justify;">
Els caps d'estat i de govern de la UE van fer, la setmana a Brussel·les, el pas més important cap a un futur govern econòmic de l'euro. S'ha acordat un fons de rescat estable i amb més recursos; un Pacte per l'Euro amb nous instruments de coordinació i un compormís per formentar la competitivitat; més vigilància pressupostària, fins el punt que els govern accepten sotmetre a l'arovació de Brussel·les els pressupostos nacionals abans de presentar-los als seus Parlaments. Potser és el moment de recordar on érem ara fa un any. Tenim tendència a deixar-nos arrossegar per com ha estat de dolorós el part de qualsevol pas endavant. L'acord arriba sempre quan sembla que ja no hi ha una altra alternativa i tothom està esgotat d'haver-lo lluitat tant. Sempre ens deixa un regust amargant. Però arriba, i es consolida.</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>La resposta pendent</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
La crisi al món àrab ha posat el dit a la nafra d'uns governs temorosos de cedir iniciativa política i renunciar als seus interessos nacionals enfront dels de la Unió. Però hi ha un cos diplomàtic europeu en construcció.Hi ha més recursos per a la política exterior europe, encara que els resultats siguin avui ostatges de la ineficàcia de qui la dirigeix. S'està creant una diplomàcia comuna i, el dia que Catherine Ashton plegui com a alta representant, els caps d'estat i de govern de la Unió hauran de recordar molt bé el cost d'escollir el perfil equivocat. Hi haurà d'haver més ambició i generositat política.</div>
<div style="text-align: justify;">
I aquí és on arribem a l'última de les crisis no resolta: la de lideratge. Qui mana en aquesta aquesta nova UE </div>
<div style="text-align: justify;">
que s'està repensant en l'economia i com a actor global? Herman van Rompuy, des de la seva discreció, ha anat consolidant la figura del president del Consell de la Unió. El possibilista Durao Barroso s'ha adonat finalment que aquest és l'últim mandat a la Comissió i que la docilitat que ha demostrat fins ara ja no li garanteix cap reelecció. Ha arribat el moment de marcar el seu territori. Barroso s'ha convertit, en els últims mesos, en el defensor del mètode comunitari, aixecant la veu davant d'una Angela Merkel partidària d'aquesta Unió cada cop més intergovernamental. I cal comptar també amb aquest Parlament Europeu, dotat de més autoritat en el control polític i financer. No està tot perdut. </div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-9712962295350286662011-03-22T22:10:00.000+01:002011-03-22T22:10:31.438+01:00Estrategia y estrategas ¿Quién lidera la nueva diplomacia europea?<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #999999;"><strong>(nota internacional publicada al CIDOB)</strong></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La Unión Europea necesitó casi un mes entero de protestas y decenas de muertes civiles en Túnez para “deplorar” la violencia del régimen represor y corrupto de Ben Alí. Faltaban sólo unas horas para que el dictador abandonara el país por la puerta trasera. La intensidad de la respuesta comunitaria viró casi a la par de que se produjera el giro copernicano de la diplomacia francesa, que en cuestión de días pasó de ofrecer “savoir faire” policial a Ben Alí, a “tomar nota de la transición constitucional” en Túnez y, finalmente, con un Gobierno de unidad en ciernes, a “dar un apoyo decidido” a “la voluntad de democracia expresada por el pueblo tunecino”. Sólo unas horas separan el primer comunicado de la Alta Representante de la Política Exterior europea, Catherine Ashton, del cambio axiomático de actitud del Elíseo ante una revuelta que conseguía acabar con 23 años de dictadura de forma pacífica, y a pesar del silencio cómplice de una Europa mediterránea que había tratado a Ben Alí como a un socio privilegiado. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://lh5.googleusercontent.com/-rMr7vkUKhCU/TYkQCwmQV8I/AAAAAAAAAf4/hI0Qa6DG0ss/s1600/GLEZ_Ashton-Egypt%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="246" r6="true" src="https://lh5.googleusercontent.com/-rMr7vkUKhCU/TYkQCwmQV8I/AAAAAAAAAf4/hI0Qa6DG0ss/s400/GLEZ_Ashton-Egypt%255B1%255D.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La posterior revuelta en Egipto empequeñeció aún más la capacidad de reacción institucional de la Unión Europea. El mismo día que en la plaza Tahrir, en el centro del Cairo, manifestantes a favor de la caída de Hosni Mubarak y supuestos partidarios del régimen se enfrentaban en un choque violento que dejó centenares de heridos, la comparecencia de la baronesa Ashton ante el Parlamento Europeo acabó en un aluvión de críticas y reproches a una Unión que, en palabras del líder de los Liberales Guy Verhofstat, “no entiende el momento histórico y tiene miedo” y que no es capaz de ser relevante ni siquiera en su “vecindad”. Esta vez fueron las grandes capitales las que tomaron la iniciativa y relegaron a la responsable de la diplomacia europea a un papel meramente secundario que recibía el encargo de visitar la zona en crisis. Francia, Alemania, Reino Unido, Italia y España firmaron un comunicado conjunto pidiendo una transición rápida en Egipto, exactamente en los mismos términos que la Casa Blanca lo había hecho 24 horas antes. </div>
<div style="text-align: justify;">
La sangrienta represión por parte del líder libio Muammar al-Gaddafi contra la oposición al régimen ha sido la estocada final a una imposible unidad política de la Unión Europea como actor global. La UE ha sabido reaccionar en el terreno humanitario, las sanciones económicas y el control fronterizo ante la llegada de refugiados del norte de África. Pero los 27 han sido incapaces de articular una posición común ante las demandas de la única oposición libia articulada, que reclamaba un reconocimiento político y apoyo internacional para imponer una zona de exclusión aérea, decidida finalmente in extremis el pasado jueves 17 de marzo por el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, con la abstención de Alemania. (<a href="http://www.cidob.org/es/publicaciones/notes_internacionals_cidob/n1_28/estrategia_y_estrategas_quien_lidera_la_nueva_diplomacia_europea">seguir leyendo</a>)</div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-90600242891229153932011-03-05T09:30:00.001+01:002011-03-05T09:31:30.811+01:00Barroso i el catalàLa Comissió Europea ha penjat la conversa que van mantenir el president de la Comissió, Jose Manuel Durao Barroso, i el president Artur Mas. El portuguès li comenta com l'últim cop que va ser a Barcelona per rebre un premi ell va ser l'únic que va parlar en català!
<embed src="http://ec.europa.eu/avservices/player/jwplayer/player46485.swf" allowScriptAccess="always" width="589" height="332" allowfullscreen="true" flashvars="config=http://tinyurl.com/5r7s7rf&autostart=false&sharing.link=http://tinyurl.com/67kvamk"/>
Jo hi era i va ser així.
Després anem demanant de parlar en català a Brussel·les...Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-20300587459120641912011-02-20T22:05:00.000+01:002011-02-20T22:05:00.022+01:00Bèlgica: 250 dies sense govern<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP3378250IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='minimal=false&hassinopsi=true&instancename=playerEVP_1_3378250&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&haspodcast=true&refreshlock=true&mesi=true&videoid=3378250&backgroundColor=000000&subtitols=true&hasrss=true&autostart=false&relacionats=true&hasinsereix=true&controlbar=true&hascomparteix=true&relacionats_canals=true&comentaris=true&hasenvia=true&opcions=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP3378250' scale='noscale' name='EVP3378250' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='minimal=false&hassinopsi=true&instancename=playerEVP_1_3378250&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&haspodcast=true&refreshlock=true&mesi=true&videoid=3378250&backgroundColor=000000&subtitols=true&hasrss=true&autostart=false&relacionats=true&hasinsereix=true&controlbar=true&hascomparteix=true&relacionats_canals=true&comentaris=true&hasenvia=true&opcions=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&votacions=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-38889986626206179172011-02-10T10:39:00.001+01:002011-02-10T10:42:41.809+01:00Sihem Bensedrine<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-vmJ88k_bTuw/TVOyQu7ATiI/AAAAAAAAAf0/nla_f__waeE/s1600/gran_Sihem%252520Bensedrine%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" h5="true" height="149" src="http://2.bp.blogspot.com/-vmJ88k_bTuw/TVOyQu7ATiI/AAAAAAAAAf0/nla_f__waeE/s200/gran_Sihem%252520Bensedrine%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Escoltar Sihem Bensedrine impressiona i conforta. Per la dolçor de la seva veu i la fermesa de les seves paraules. A "aquesta Europa que es pensava que érem incompatibles amb la democràcia" només els demanem una cosa: "no ens imposeu un model", advertia ahir al vespre en una conferència a l'Ajuntament de Barcelona.Túnisia està construint la seva pròpia democràcia. </div>
<div style="text-align: justify;">
La Sihem és una escriptora i periodista que porta un any acollida a Catalunya pel PEN català i que ara, després de dècades de persecució, repressió i censura, ha pogut tornar al seu país per participar en aquesta nova pàgina de la història de Tunísia.</div>
<div style="text-align: justify;">
Com a escriptora, Sihem té la paraula, una arma molt potent en aquestes revoltes que es viuen al nord d'Àfrica. Dissabte passat jo era al Caire amb l'escriptor egipci Alaa Al-Aswany que em deia: "en els meus llibres i en els meus articles he utilitzat moltes vegades la paraula <em>el poble</em> però no he sabut realment el significat d'aquesta paraula fins que no he estat a la plaça Tahrir (la plaça del centre del Caire on cada dia es manifesten milers i milers de persones per demanar la caiguda del règim de Mubàrak)". La Sihem Bensedrine té la paraula i la informació, la seva pròpia experiència d'aquests anys de repressió per part de la dictadura de Ben Alí i les fortes vivències d'aquet retorn en plena revolta tunisiana. Escoltant-la, ahir, desitjava que Tunísia, Egipte i els paísos que puguin venir al darrera puguin realment construir el seu propi model democràtic, capaç de donar una oportunitat a tots els joves que han covat durant anys aquesta revolta i a tots aquells que, aquests dies, lluiten de manera pacífica als carrers i les ciutats del seu país.</div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-3715110687971544182011-02-06T00:06:00.000+01:002011-02-06T00:06:41.045+01:00L'organització del caos<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,sans-serif;"><span style="font-size: medium;"><span style="background-color: white; color: #999999;">article publicat al diari <a href="http://www.ara.cat/">ARA</a></span> </span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TU3WeGk9zaI/AAAAAAAAAfw/tEBp18Gkyuk/s1600/DSC_1503.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TU3WeGk9zaI/AAAAAAAAAfw/tEBp18Gkyuk/s320/DSC_1503.JPG" width="212" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Islam
Abderrahmen és de la mateixa província on va néixer Mubàrak, al
delta del Nil. Treballa en un hospital de la zona i quan dimecres
passat va veure les imatges dels enfrontaments a la plaça Tahrir va
decidir venir per ajudar. Com ell, 115 metges, tots voluntaris,
treballen per torns a peu de plaça. Allà han atès milers de ferits
des que va començar la revolta fa més d'onze dies. L'anomenen
l'hospital de la mesquita però qualsevol imatge que ens sugereixi
aquest nom quedarà molt lluny de la realitat. És un cobert, davant
d'unes botigues tancades, amb mantes a terra perquè els comerciants
puguin fer-hi les pregàries. En aquest carreró darrera la plaça ja
fa dies que s'hi acumulen les destrosses, les escombraries i la
pudor. Però, el caos de l'<i>hospital</i>, on s'apleguen ferits,
bates blanques i ajudants, amaga una organització extraordinària
que ha estat capaç de garantir els primers auxilis a milers de
víctimes d'aquesta revolta. Una tauleta amb dos ordinadors ha
registrat tots els ferits que han arribat cada dia. Només dijous,
n'hi va haver 850. Al costat, una altra paradeta improvisada, plena
de calmants, desinfectants i esparadrap, ven medicaments a qui els
necessita. Les ambulàncies arriben fins a una de les sortides per
emportar-se els pacients més greus. No han parat de circular. També
de matinada. Sota el cobert hi ha menjar -sucs, formatgets i aigua-,
pots de sabor, quatre cadires, un mostrador i molts analgèsics. A
l'avinguda del museu egipci, en ple camp de batalla del xoc entre
seguidors i detractors de Mubàrak, els metges van muntar la seva
pròpia petita barricada on atenien els ferits més urgents. Entre
dimecres i dijous, el doctor Mohamad Reshad -destinat al punt mèdic
de la barricada- va atendre més d'una desena de ferits de bala. Li
va costar donar-nos la xifra perquè “en aquest país només tenen
armes les forces de seguerat”, va dir abaixant el to de veu.</span></span></div>
<div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Arial,sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Durant
els 11 dies de protesta, els egipcis s'han encarregat de fer arribar
provisions de menjar i medicaments a la plaça de la Llibertat. Cada
carregament era estricament revisat per l'exèrcit. La seguretat a
cada entrada de la protesta s'ha anat intensificant dia rera dia,
controlant documentació, bosses i butxaques. I tothom ha aguantat
pacientment el torn i les llargues cues d'entrada. Després de les
agressions als mitjans de comunicació, ahir fins i tot hi havia una
persona encarregada de donar a cada periodista que entrava el número
de telèfon“d'emergència” del Sindicat Internacional de
Periodistes, per avisar de qualsevol hostilitat. Durant aquests 11
dies, cada matí s'ha escombrat la plaça de punta a punta per
recollir les deixalles i les fogueres que durant la nit escalfen als
qui passen les hores al ras. Ahir, cada cinquanta metres hi havia un
bon grapat de pedres i rocs acumulats, o preparats. Hi ha voluntaris
a tota la plaça amb un braçal amb el seu nom i el servei que fan.
Des de principis de setmana, fins i tot han aparegut els qui venen
sucs, galetes o banderes egípcies. Aquest país tutel·lat durant
trenta anys sap molt bé com organitzar-se.</span></span></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-26258095594554452652011-01-24T21:29:00.001+01:002011-01-24T21:30:14.384+01:00La motxilla del passat *<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TT3g3nruNsI/AAAAAAAAAfo/ZrwXIztgtiA/s1600/viktor-orban-hungary-europe-111710jpg-ab0ebe632857c999%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="123" s5="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TT3g3nruNsI/AAAAAAAAAfo/ZrwXIztgtiA/s200/viktor-orban-hungary-europe-111710jpg-ab0ebe632857c999%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha ferides del segle XX que encara fan mal. En aquesta Europa de fronteres canviants, d’imperis caiguts, de guerres cruentes i tractats de pau que s’escriuen sobre els vençuts, la revisió del passat encara treu vells fantasmes de l’armari. Que el govern d’Hongria hagi decidit decorar la seu del Consell de Ministres de Brussel•les amb una catifa on hi ha el mapa de l’imperi hongarès de 1848, és només una anècdota. Tot i que la lliçó d’història, per celebrar l’inici de la presidència de torn hongaresa de la UE, no ha agradat gens a alguns estats com Romania o Eslovàquia, nascuts del desmembrament del vell imperi. Després de la primera Guerra Mundial, Hongria va veure com li amputaven dos terços del seu territori i bona part de la seva població va quedar disseminada entre els nous estats veïns. Des de l´1 de gener d’aquest any, el govern de Budapest ha decidit oferir als més de dos milions i mig de magiars que viuen als 7 països que envolten les seves fronteres la possibilitat de tenir un passaport hongarès i gaudir dels mateixos drets que els ciutadans d’Hongria. Aquest cop, ni Bratislava ni Bucarest han aixecat massa el to de veu perquè ells són els primers de procurar pels eslovacs o romanesos que viuen més enllà dels seus límits administratius. Tota aquesta Europa central i oriental és un gran puzle de minories nacionals que no acaben d’encaixar en uns estats i societats, resultat de successives particions. Els anys de comunisme van silenciar unes minories que ara reclamen drets en uns països encara en transformació. Hongaresos a Romania, Eslovàquia o Sèrbia; turcs a Bulgària; polonesos a Lituània; albanesos a Macedònia; russos a Estònia... Identitats i fronteres discorren per línies diferents. Diu Steiner que“a Europa, fins i tot una criatura es doblega sota el pes del passat, com si portés una motxilla massa carregada.”</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>El pes de la memòria</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Encara avui es passen comptes amb aquest passat depredador. El govern grec acaba d’anunciar el seu suport al poble de Distomo, que reclama a l’estat alemany una compensació per la massacre que van patir a mans dels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Fa deu anys que els descendents de la pitjor matança de les SS durant l’ocupació de Grècia van guanyar als tribunals el dret a demanar la venda de propietats de l’estat alemany per restituir-los de la barbàrie. Ara, en plena tensió econòmica i social entre Atenes i Berlín, el govern grec de Papandreu ha decidit implicar-se a favor de la demanda.</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta Europa que s’ha anat unificant com a superació dels seus autoritarismes i totalitarismes encara no ha fet net amb la història. Els ministres d’Afers Estrangers de Lituània, Letònia, Bulgària, Txèquia, Hongria i Romania van demanar a finals de l’any passat a la Comissió Europea que equiparés la condemna dels crims comesos pels règims comunistes als del nazisme i que es penalitzés la negació, el menyspreu o l’aprovació dels crims comesos per aquests règims totalitaris. Brussel•les ha optat per quedar-se’n al marge argumentant que ni els mateixos estats membres que van sortir de l’altra banda del teló d’acer persegueixen judicialment els crims del seu passat amb la mateixa intensitat. No és un problema únicament del centre i l’est del continent. Aquí sabem perfectament el que costa condemnar el franquisme des de les bancades del Partit Popular. L’italià Silvio Berlusconi s’ha despenjat més d’una vegada amb gracietes antisemites. El president romanès, Traian Basescu, ha dit que Nicolae Ceaucescu hauria estat un bon president si només hagués estat deu anys al poder. A Bulgària, un personatge com Boyko Borissov, ex-bomber, professor de karate, ex-policia i antic guardaespatlles del dictador comunista Todor Zhivkov i del destronat rei Simeó en el seu retorn al país, ha arribat a primer ministre. Borissov considera que si el seu govern aconsegueix construir “una centèsima part”del que va fer Zhivkov seria“un èxit enorme”. La motxilla del passat pesa per tot allò que no hem sabut o no hem volgut superar. </div>
<br />
* Versió completa del text publicat ahir al diari <a href="http://www.ara.cat/">ARA</a>.<br />
foto: el primer ministre d'Hongria, Víktor Orban, la setmana passada al Parlament Europeu.Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-69758940875965497192011-01-09T23:55:00.001+01:002011-01-09T23:56:36.430+01:00Bèlgica atrapada en la crisi política més llarga de la seva història<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TSo8rJUK_RI/AAAAAAAAAfk/bAUxrPtjIBQ/s1600/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="149" n4="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TSo8rJUK_RI/AAAAAAAAAfk/bAUxrPtjIBQ/s200/if-belgium-became-the-new-czechoslovakia-belgium-crisis-how-czechoslovakia-split-opinion%255B1%255D%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Bèlgica ja ha batut el seu propi rècord, més de 200 dies sense govern. Sis mesos de desgast econòmic i polític sense un horitzó. L’enèssima proposta negociadora, d’un mediador que ja abans del fracàs es declarava esgotat, ha tornat a quedar en res. Flamencs i Valons s’enfronten per la reforma d’un estat que imaginen diferent, contraposat. No hi ha via política però ningú vol tornar a convocar unes eleccions que, segons les enquestes, polaritzarien encara més aquesta divisió, reforçant al nord l’opció independentista del N-VA i al sud els socialistes d’Elio di Rupo. Cadascú d’ells fa mesos que parlen exclusivament pels seus electors. L’independetista flamenc, Bart de Wever, guanyador dels comicis del 13 de juny, declarava fa poc en una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel que els francòfons són com uns “drogoaddictes” dependents de “les transfusions financeres”. Les retallades que els flamencs volen imposar al model de finançament de l’estat suposaria la pèrdua d’uns 650 milions d’euros de fons públics per a Valònia.</div>
<div style="text-align: justify;">
En un país que es trenca, on ja no hi ha projecte ni visions comunes, l’economia tindrà l’última paraula. Bèlgica ha entrat en la llista d’objectius de l’especulació financera. El deute públic del país equival ja a tot el seu PIB anual. Fonts de la Comissió Europea reconeixen que una amenaça financera contra la debilitada Bèlgica sembla en aquests moments l’únic detonant possible que forci l’entesa política. Així mateix ho admetia el diari conservador francòfon La Libre Belgique en un editorial recent. “Una pressió econòmica cada cop més forta” –escrivia el rotatiu- “podria forçar el nord del país a acceptar un acord segons ells imperfecte o incomplert abans de continuar en un impàs que afegeixi riscos suplementaris a la prosperitat de Flandes”.</div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-21118816516252174392010-12-29T23:44:00.000+01:002010-12-29T23:44:47.488+01:00Blindar Europa<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #351c75;"><strong><span style="color: #3d85c6;">article publicat al diari</span> </strong><a href="http://www.ara.cat/"><strong>ARA</strong></a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TRu5fZoTU8I/AAAAAAAAAfg/NVU3VDPAUg4/s1600/photo_verybig_103278%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="148" n4="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TRu5fZoTU8I/AAAAAAAAAfg/NVU3VDPAUg4/s200/photo_verybig_103278%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
La seguretat s’ha convertit en valor i en coartada. Aquesta ha estat la dècada de l’anomenada Europa fortalesa, d’una Unió que ha creat un gran espai de lliure circulació per a 400 milions de persones de 25 estats diferents, a canvi d’endurir i perfeccionar el control de les seves fronteres exteriors. Romania i Bulgària, els últims socis de la UE, aspiraven a entrar a formar part d’aquest espai Schengen a partir de març del 2011 però Alemanya i França han dit aquesta setmana, en una carta a la Comissió Europea, que la data és “prematura” per a uns estats encara castigats “per la corrupció i la persistència alarmant del crim organitzat” i amb moltes mancances en matèria de seguretat i de garanties judicials. Per dir-ho clar, París i Berlín no volen deixar en mans de romanesos i búlgars el control de la immigració provinent dels Balcans. Aquest any la UE ha viscut un increment considerable de demandants d’asil provinents de Sèrbia. Albània i Bòsnia acaben d’aconseguir el dret a viatjar a la Unió sense visat. Grècia intenta gestionar aquests dies un allau migratori que ha saturat un país empobrit i capficat en els seus propis problemes. Romania fa frontera amb Moldàvia, una de les regions més pobres d’Europa on el mercat negre de visats per entrar a la UE s’ha convertit en un negoci lucratiu. Les fronteres romaneses i búlgares són una zona sensible per aquesta Europa espantada. I són únicament els estats els qui, per unanimitat, tenen l’última paraula sobre qui pot entrar a formar part de Schengen, així que la carta franco-alemanya és ja un “no” anticipat. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Les factures es paguen</strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Nicolas Sarkozy ha demostrat que sap molt bé quan ha de passar factura. Les tradicionals bones relacions entre França i Romania feia temps que s’havien refredat i la crisi de les expulsions massives, dictades per París, de població gitana d’origen romanès les van acabar d’esquerdar. L’Elisi va retreure aleshores al govern de Bucarest que no assumís la seva responsabilitat d’integrar socialment aquest col•lectiu. De les paraules es va passar als gestos. L’escenari va ser la cimera de l’OTAN celebrada a Lisboa el mes de novembre. Les càmeres van captar el moment en que el president romanès, Traian Basescu, s’acostava per parlar amb Sarkozy i aquest es negava a aturar-se davant la insistència d’un Basescu que, humiliat, va anar a buscar refugi tot seguit en Berlusconi. El primer ministre italià no va tenir cap mirament a l’hora de calmar al seu col•lega mentre amb el dit índex es tocava la templa insinuant el poc seny d’algú.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Els últims de la cua </strong></div>
<div style="text-align: justify;">
Romania ha reaccionat amb duresa contra el que qualifica d’“acte de discriminació dels estats més poderosos de la Unió”. Tot i que els recels franco-alemanys són menys arbitraris del que pensa Bucarest. L’últim informe de la Comissió Europea sobre els progressos dels dos països, publicat el mes de juliol passat, era demolidor. De Bulgària –que en sortia més ben parada- reconeixia la voluntat política de reformar el sistema judicial però criticava la falta de responsabilitat de les altes instàncies de la justícia búlgara per fer neteja i tirar endavant els processos oberts contra la corrupció d’alt nivell i el crim organitzat. Amb Romania va ser encara molt més dur. El país ha anat enrere. S’ha perdut voluntat política i compromís amb el procés de reformes que ja hi havia engegat. El sistema judicial no col•labora i debilita encara més la poca confiança que la UE ha tingut sempre en la jurisprudència i en els processos judicials en general oberts en aquest país. El pecat ve d’origen. Bulgària i Romania van entrar a la Unió sota vigilància. Ho van fer el 2007, després de quedar despenjats de la gran ampliació que el 2004 va reunificar el continent. Ningú es va atrevir a tornar a endarrerir una decisió prematura i des d’aleshores han arrossegat l’estigma i la seva pròpia realitat. Romania i Bulgària van entrar sense complir els estàndards exigits a la resta de membres de la Unió. Ni tan sols eren al mateix nivell que se li exigeix ara a Croàcia, palplantada davant d’una porta que continuarà tancada, de moment, fins l’1 de gener de 2012. El missatge, doncs, va més enllà. És per a tots aquells aspirants a entrar a la UE. La seguretat és clau i la voluntat de seguir creixent escassa. </div>
<br />Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-52327063644044011422010-12-21T22:51:00.000+01:002010-12-21T22:51:53.136+01:00La ràbia com a resposta<span style="background-color: white; color: #6fa8dc;"><strong>Article publicat al diari</strong></span> <a href="http://www.ara.cat/">ARA</a> <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TREhPkQWa-I/AAAAAAAAAfY/_ZEpmN-epyM/s1600/athens_plus1%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="131" n4="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TREhPkQWa-I/AAAAAAAAAfY/_ZEpmN-epyM/s200/athens_plus1%255B1%255D.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Era l'any 2007, als inicis de la crisi financera, Jean-Claude Juncker, primer ministre luxemburguès i president de l'Eurogrup, va deixar anar una de les seves frases, que marquen des de fa anys el dia a dia de la UE: "Tots sabem el que hem de fer. El que no sabem és com guanyar les eleccions després de fer-ho". La confessió no va evitar tres anys més de degradació econòmica, política i social. Avui els mercats amenacen aquells governs que no van tenir la valentia d'admetre la crisi i actuar quan l'aigua encara no els arribava al coll.</div>
<div style="text-align: justify;">
Sindicats d'arreu d'Europa han sortit al carrer l'última setmana. Una nova manifestació violenta va acabar amb agressions a Atenes. Itàlia ha viscut la vergonya de la decadència política personificada en la figura de Berlusconi, la compra de vots, l'enfrontament entre parlamentaris i als carrers de Roma. Els estudiants britànics han protagonitzat els aldarulls més greus dels últims 20 anys al Regne Unit. El model europeu està amenaçat. Perilla el contracte social que, després de la Segona Guerra Mundial, va permetre als fundadors d'aquella unió entre europeus construir un capitalisme de rostre humà. Els experts vaticinen que la revolta social creixerà el 2011.</div>
<div style="text-align: justify;">
Què canvien les protestes? En les seves previsions per l'any que ve, l'Agència Reuters es refereix a aquesta "violència urbana, sorollosa i alarmant" com els "gossos que no mosseguen". En aquesta crisi a moltes velocitats, la reacció social ha barrejat la revolta i la resignació, segons cultures polítiques, llibertats dels sistemes legals i els suports públics o familiars que han fet de xarxa dels més vulnerables. A l'Estat espanyol, la quarta economia de la zona euro, amenaçada pels mercats, amb un 20% d'atur i un deute tres vegades superior al de Grècia, les protestes només despunten.</div>
<div style="text-align: justify;">
Un alt responsable de la política europea explicava fa uns dies com, en aquest moment, un funcionari de la Comissió desplaçat a Atenes mana més en l'economia grega que el ministre del país. La crisi ha deixat ciutadans i governs exposats a atacs i solucions dictades des de l'exterior. Les reformes han arribat de la manera més dràstica i dolorosa, amplificant la legitimitat de les reivindicacions. Entre la ràbia i la impotència. La crisi econòmica i el malestar social poden acabar derivant en una crisi de la democràcia representativa. El problema d'Europa ja no és econòmic sinó polític.</div>
<br />Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-70556147261656269262010-12-13T22:21:00.000+01:002010-12-13T22:21:25.702+01:00Junts o separats?El <strong><em>30 minuts </em></strong>de TV3 ha fet un bon retrat del conflicte belga.<br />
<br />
<br />
<object classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" height="398" id="EVP3260890IE" width="640"><param name='movie' value='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'>
</param>
<param name='scale' value='noscale'>
</param>
<param name='align' value='tl'>
</param>
<param name='swliveconnect' value='true'>
</param>
<param name='menu' value='true'>
</param>
<param name='allowFullScreen' value='true'>
</param>
<param name='allowScriptAccess' value='always'>
</param>
<param name='wmode' value='transparent'>
</param>
<param name='FlashVars' value='hasrss=true&subtitols=true&mesi=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&opcions=true&videoid=3260890&backgroundColor=000000&hascomparteix=true&controlbar=true&refreshlock=true&hassinopsi=true&comentaris=true&minimal=false&hasenvia=true&relacionats=true&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&haspodcast=true&votacions=true&instancename=playerEVP_0_3260890&hasinsereix=true&relacionats_canals=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'>
</param>
<embed width='640' height='398' type='application/x-shockwave-flash' src='http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf' id='EVP3260890' scale='noscale' name='EVP3260890' salign='tl' swliveconnect='true' menu='true' allowfullscreen='true' allowscriptaccess='always' wmode='transparent' FlashVars='hasrss=true&subtitols=true&mesi=true&themepath=themes/evp_advanced.swf&opcions=true&videoid=3260890&backgroundColor=000000&hascomparteix=true&controlbar=true&refreshlock=true&hassinopsi=true&comentaris=true&minimal=false&hasenvia=true&relacionats=true&autostart=false&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&haspodcast=true&votacions=true&instancename=playerEVP_0_3260890&hasinsereix=true&relacionats_canals=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true'></embed></object><br />Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-70284706575076844492010-12-01T23:13:00.000+01:002010-12-01T23:13:37.377+01:00EL SUD-EST ASIÀTIC ES REARMA<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TPbB11F5mJI/AAAAAAAAAfU/FiluwEaekzk/s1600/Corea.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" ox="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TPbB11F5mJI/AAAAAAAAAfU/FiluwEaekzk/s1600/Corea.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
L'últim episodi de tensió entre les dues Corees no és un fet aïllat al continent asiàtic. Els conflictes territorials són cada cop més presents en una regió que des de fa anys s’està rearmant a gran velocitat. Segons un dels instituts de recerca sobre la pau més prestigiosos del món, el SIPRI de Noruega, la despesa en armament als països del sud-est asiàtic s’ha doblat en els últims quatre anys i està previst que aquest augment de la inversió en defensa continuï també durant tot l’any que ve, malgrat la crisi econòmica. Les dades són claríssimes. La Xina ha augmentat el seu pressupost de defensa un 10%. La Junta militar de Birmània, que aquests dies torna a violentar les minories ètniques del país, acaba de gastar 600 milions de dòlars en la compra de 20 avions de guerra russos. Pakistan, un dels estats més inestables de la regió, ha previst incrementar el seu pressupost de defensa un 17% l’any que ve. I això passa en un moment de molta debilitat política del govern d’Asif Alí Zardari, en plena amenaça de la violència taliban a les seves fronteres del nord i l’aparició de nous grups radicals violents. I la gran potència nuclear de la zona, l’Índia, és una "mina d’or" per les empreses d’armament dels Estats Units, segons ho qualificava la setmana passada el setmanari nord-americà Newsweek. Nova Delhi va augmentar el seu pressupost de defensa un 20% l’any passat.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La crisi econòmica i financera pràcticament no ha tingut cap efecte sobre la venda d’armes al món. Segons l'informe anual del SIPRI, l’any 2009, en plena expansió de les turbulències econòmiques arreu del planeta, la despesa global en armament va créixer un 6%. 16 dels països membres del G-20 –aquells que han estat incapaços de frenar la guerra de divises ni reformar el sistema financer mundial- van augmentar molt considerablement la seva despesa militar l’any passat. Els Estats Units van liderar aquest increment. Però la clau, precisament, és Àsia. Les noves potències econòmiques no han notat la crisi de la mateixa manera i s’han convertit en la “terra promesa” dels fabricants d’armes europeus i nord-americans. Brasil, Xina, Rússia i Índia han fet de la potència militar una clau més per guanyar poder regional i global.</div>
<div style="text-align: justify;">
Tot i això, la crisi ha passat factura. Segons aquest informe, són sobretot els petits estats de l’Europa central i oriental, castigats per la inestabilitat financera, els qui més han retallat el seu pressupost de defensa l’últim any. Bulgària i Romania, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Eslovàquia, Estònia i Lituània o Ucraïna són dels qui han passat la tisora més dràsticament en la seva despesa militar.</div>
<br />
<br />
<strong>Aquest va ser el tema de l'últim <a href="http://www.catradio.cat/programa/1117/Solidaris">SOLIDARIS</a> de Catalunya Ràdio.</strong>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-34114790598139796922010-11-13T12:04:00.000+01:002010-11-13T12:04:12.814+01:00Parlant d'Europa a Budapest<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TN5wD8dVT1I/AAAAAAAAAfQ/AYEVo8_7cZg/s1600/thumbnail%255B1%255D.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" px="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TN5wD8dVT1I/AAAAAAAAAfQ/AYEVo8_7cZg/s200/thumbnail%255B1%255D.jpg" width="200" /></a>He tornat a Budapest 12 anys després i poques coses han canviat. És la mateixa ciutat que recordava, amb la seva història, l'arquitectura neoclàssica, els cafès que defineixen aquesta Europa de Steiner, i el Danubi amb els seus ponts traçant la línia divisòria entre Buda i Pest. Aleshores ja era una ciutat encantadora, voltada de freds edificis de l'època soviètica. Els aparadors buits de les botigues han estat substituïts per les grans cadenes de roba que estandaritzen qualsevol zona comercial del continent. Però l'entrada a la Unió Europea no ha transformat Hongria en la mesura que jo esperava. El país continua castigat per la crisi econòmica, en mans d'un govern que provoca desconfiança a Brussel·les. Els vells apartaments a l'entrada de la capital no han canviat de fesomia. Locals tancats i molta austeritat. Els hongaresos diuen que encara no se senten ciutadans de primera en aquesta Unió Europea. La modernització de les infrastructures és lenta i els diners comunitaris -que la UE no ha fet més que retallar en l'última dècada- no arriben en la força que ells voldrien. </div>
<div style="text-align: justify;">
El pròxim 1 de gener de 2011, Hongria s'estranarà com a nova presidenta de torn de la Unió Europea i vaig tenir la sort de que em convidessin a la European Central University de Budapest a parlar d'aquest últim i difícil semestre espanyol al capdavant de la UE.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<object height="385" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/B-Db8pR-r4c?fs=1&hl=es_ES">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/B-Db8pR-r4c?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-51782339893087896892010-10-19T21:35:00.000+02:002010-10-19T21:35:09.920+02:00BELGIUM FOR DUMMIES<br />
<object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/QlwHotpl9DA?fs=1&hl=es_ES">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/QlwHotpl9DA?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-67408805799514522052010-10-14T12:09:00.008+02:002010-11-13T12:18:11.136+01:00Debat euromediterrani a l'IEMEDJornada sobre "Conflicte, pau i sostenibilitat a la Mediterrània" organitzada a l'Institut Europeu de la Mediterrània de Barcelona.<br />
<br />
Taula rdona: "Quina contribució pot fer la Unió per la Mediterrània (UpM) a la pau i la sostenibilitat de la Mediterrània?"<br />
<br />
<object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0Rw7rASbxnE?fs=1&hl=es_ES">
</param>
<param name="allowFullScreen" value="true">
</param>
<param name="allowscriptaccess" value="always">
</param>
<embed src="http://www.youtube.com/v/0Rw7rASbxnE?fs=1&hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-77213142902530501632010-09-24T09:53:00.001+02:002010-09-24T09:58:22.639+02:00POPULISME ELECTORAL<div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TJxYbar0xeI/AAAAAAAAAfM/X25SGqNpIeo/s1600/populism+EU.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="150" px="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TJxYbar0xeI/AAAAAAAAAfM/X25SGqNpIeo/s200/populism+EU.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El populisme també és un moviment global. Uns ho vesteixen de valors tradicionals, d’autodefensa i de crítica a la burocràcia governamental, com en el <em><a href="http://www.spiegel.de/international/world/0,1518,688782,00.html">Tea Party</a></em> dels Estats Units. Altres d’euroescepticisme o anti-immigració. L’extrema dreta britànica, <a href="http://www.europeanvoice.com/article/2010/09/sweden-wakes-up-to-a-far-right-hangover/68917.aspx">sueca</a>, noruega o el populisme del Partit de la Llibertat holandès s’han fet forts amb el discurs de la por, del replegament i la desconfiança. El populisme es disfressa d’antisistema, es posa en mans de personatges discutiblement carismàtics, i aplega el vot de càstig a uns partits tradicionals que es van empeltant del discurs de la mà forta a la recerca de rèdits electorals. El president francès, <a href="http://www.economist.com/node/16990726">Nicolas Sarkozy</a>, fill d’un immigrant hongarès, està decidit a menjar-se l’espai polític de l’extrema dreta <em>lepenista </em>i tant se li en fa si en aquest intent esquerda encara més una ja fràgil Unió Europea. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Les diferències culturals són un material sensible fàcil d’explotar. Així, la xenofòbia ha entrat en campanya a Catalunya per la porta falsa de les <a href="http://euobserver.com/9/30873">deportacions</a> decretades a França contra ciutadans d’ètnia gitana. El panorama mediàtic català encara divagava sobre les possibilitats reals d’una formació xenòfoba com Plataforma per Catalunya en la política nacional, quan el Partit Popular ha decidit agafar la bandera de l’ordre i el control per acabar estigmatitzant tot un col•lectiu. Ara li ha tocat a la comunitat gitana. Demà en pot ser una altra. No n’hi ha prou amb la condemna de la demagògia. Cal un discurs alternatiu, realista i franc, que parli obertament de la immigració i deixi d’alimentar la temptació dels eslògans fàcils i les promeses quimèriques. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="color: #666666;"><strong>* article publicat al Diari de Sant Cugat</strong></span><br />
<span style="color: #666666;"><strong> </strong>foto: Oliver Willis</span></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-70522319558003979592010-09-19T10:30:00.001+02:002010-09-19T10:41:19.780+02:00armes i ajuda humanitària<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TJXJrXwqlWI/AAAAAAAAAfE/T7DcAUn-LVs/s1600/fusionethical-logo-right.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="45" qx="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TJXJrXwqlWI/AAAAAAAAAfE/T7DcAUn-LVs/s200/fusionethical-logo-right.png" width="200" /></a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
Què tenen en comú l'ajuda humanitària i el tràfic d'armes? Ho hem explicat a <a href="http://www.catradio.cat/audio/467862/LInforme-Colomina">l'espai del SOLIDARIS</a> de Catalunya Ràdio.</div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
També podeu mirar el portal <a href="http://www.ethicalcargo.org/">http://www.ethicalcargo.org/</a></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>
<div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;">
<br /></div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-39271660119423352872010-09-13T21:52:00.000+02:002010-09-13T21:52:44.564+02:00La UE calla davant les expulsions massives a França<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TI6ARl8ckOI/AAAAAAAAAe8/jYBa9o-UEV8/s1600/b08ce0b42830042e0885f64a23444e08.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="133" ox="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TI6ARl8ckOI/AAAAAAAAAe8/jYBa9o-UEV8/s200/b08ce0b42830042e0885f64a23444e08.jpg" width="200" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Centenars de persones d'ètnia gitana han estat expulsades de França l'últim mes en mig d'un silenci còmplice que només es va atrevir a trencar, la setmana passada, el Parlament Europeu. El trist paper de la Comissió en tota aquesta polèmica i la indiferència de la resta de governs de la Unió Europea diu molt del nivell polític que hi ha en aquests moments a la UE. Tot plegat és un episodi vergonyós on s’han barrejat la xenofòbia i el populisme que explota al màxim una falsa idea de seguretat i de mà forta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://www.catradio.cat/audio/466383/Informe-Colomina">Aquí podeu escoltar</a> la conversa que hem tingut aquesta setmana al <a href="http://www.catradio.cat/programa/1117/Solidaris">Solidaris</a> de <strong>Catalunya Ràdio</strong> sobre aquesta campanya d'expulsions massives que ha organitzat el govern de Nicolas Sarkozy.</div>Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1451781448306074457.post-38465023483005028152010-09-09T14:25:00.000+02:002010-09-09T14:25:49.306+02:00AL SERVEI DEL PRESIDENT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TIjPTXyEZjI/AAAAAAAAAes/AC0T20k4tvM/s1600/barroso.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" ox="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_ExuAfq2mwNo/TIjPTXyEZjI/AAAAAAAAAes/AC0T20k4tvM/s200/barroso.jpg" width="135" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha polítics amb una agenda política que sembla començar i acabar per ells mateixos. Aquesta és la sensació que sempre tinc amb Jose Manuel Durao Barroso. La Comissió Europea prepara una reforma a fons de la seva política de comunicació. De fet, des del fracàs de la Constitució Europea, la comunicació es va convertir en una de les prioritats de l’executiu de Brussel•les, convençut que el daltabaix constitucional no tenia res a veure amb el contingut del text sinó amb que no s’havia explicat prou bé. Hi van abocar personal i diners. Ara la comunicació té un altre objectiu prioritari: l’enfortiment de la figura del president de la Comissió Europea. Fa molt de temps que sento a dir des de dins del Berlaymont, la seu de la CE, que cada cop s’acosten més a un règim presidencialista. Ara, ja s’ha posat sobre paper. Els <a href="http://www.euractiv.com/en/future-eu/commission-plans-communication-revolution-news-497233?utm_source=EurActiv+Newsletter&utm_campaign=15e8c0968c-my_google_analytics_key&utm_medium=email">nous plans</a> preveuen que Durao Barroso es converteixi en l’única cara visible i preeminent d’un executiu cada cop més gran i despersonalitzat. Els defensors de la reforma diuen que la credibilitat de la Comissió només se salvarà “si els ciutadans la perceben com un autèntic govern europeu” i Barroso vol aprofitar que aquell que va ser designat president del Consell de la Unió Europea treballa pràcticament des de l’anonimat per consolidar-se com l’home fort del projecte europeu. </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El portuguès tanca una setmana important amb el primer discurs sobre l’Estat de la Unió davant el Parlament Europeu al més pur estil dels Estats Units. Hemicicle ple. Deixem de banda que des de l’Eurocambra s’havien arribat a plantejar de multar els eurodiputats que no assistissin. Les bones paraules de la Comissió Europea han quedat, però, molt curtes davant les <a href="http://euobserver.com/9/30750">crítiques</a> del Parlament contra la política francesa d’expulsió massiva de població d’ètnia gitana. El dit acusador de Brussel•les tampoc ha aturat el govern italià que acaba de reprendre el desmantellament de campaments pròxims a Roma i Milà. </div>
<div style="text-align: justify;">
El pla de comunicació que preparen per a Barroso hauria de començar pel més bàsic de tots els principis: el lideratge es guanya tenint en compte a la gent i la credibilitat, amb les accions. Amb un discurs de paraules vehements però sense propostes concretes ni actuacions o condemnes directes contra aquells que estan violant principis i valors europeus, Barroso no guanyarà el lideratge que anhela, si més no entre els ciutadans.</div>
<br />Carme Colomina Salóhttp://www.blogger.com/profile/01673305521056798764noreply@blogger.com0