dijous, 24 d’abril de 2008

Bulgària, mal company de viatge

La Unió Europea va obrir la porta a Romania i Bulgària sabent molt bé que no estaven preparades i l’enduriment dels discursos i les amenaces de Brussel·les, els últims mesos, no ha aconseguit aturar una corrupció generalitzada que va a més. Segons l’ONG Transparency International, Bulgària va caure el 2007 fins a la posició 64 dels 180 països investigats i Romania encara va quedar un lloc per sota.
Els assassinats mafiosos són ja rutina. Aquest mes d'abril n’hi ha hagut dos mes, el d’un responsable d’una empresa de material nuclear i un escriptor de llibres-denúncia contra el crim organitzat. 120 morts, des de l’any 2001, continuen sense resoldre’s i els casos més flagrants de corrupció que s’arriben a investigar s’eternitzen als jutjats sense dictar sentències.
El malversament, els suborns i la corrupció està generalitzada en àmbits com l’administració local, l’ensenyament i la sanitat, segons un informe comunitari, i arriben a tocar també directament a ministres i alts càrrecs del govern.
“Canviar els mobles de lloc” com titulava ahir un diari de Sofia no suposa cap renovació i la debilitat del govern tripartit de Bulgària no es refarà amb l’anunciada entrada de cinc ministres nous. Encara que un d’ells, sense cartera, es dediqui exclusivament a controlar l’ús que es fa de les subvencions comunitàries. La remodelació governamental només ha convençut al primer ministre.
La Unió Europea ha promès més de 11 mil milions d’euros fins l’any 2013, pel més pobre dels socis comunitaris. Però l’ús arbitrari d’algunes d’aquestes ajudes ja ha provocat que es congeli el pagament de subvencions atorgades abans de l’adhesió. Brussel·les estudia ara, a més, noves sancions que es podrien anunciar el mes de juny. Entre elles, no reconèixer en territori comunitari les decisions judicials que es prenguin a Bulgària. En una Unió Europea que ha anat intensificant els últims anys la cooperació judicial i policial amb l’intercanvi entre socis d’informació reservada, cada cop es veu amb més preocupació les filtracions constants entre funcionaris búlgars i organitzacions mafioses que controlen el país, també a través de negocis legals com ara empreses constructores, centres comercials o clubs de futbol.