dijous, 16 de juliol de 2009

Brots verds


Hi ha qui parla de brots verds i qui els comença a veure de molt a prop. Per primera vegada en molt de temps, l’activitat industrial de la Unió Europea ha donat mostres d’una lleugera recuperació. Al nord, Alemanya, França, Holanda, Eslovènia o Lituània han aconseguit reactivar la producció de les seves empreses, mentre l’estat espanyol, molt lluny dels seus socis de la zona euro, no aixeca cap entre els pitjors dels 27.
La setmana passada a Brussel·les, un alt responsable de la política econòmica europea m’assegurava que hi ha una veritable preocupació pels efectes socials d’aquesta crisi a l’estat espanyol. Espanya té un dels pitjors índex d’atur i un alt percentatge d’immigració recent. La tardor tornarà a enfosquir qualsevol signe d’optimisme. Hi empreses que quan marxin de vacances tancaran definitivament la persiana i no tornaran a obrir. S’acabaran els contractes temporals vinculats a la campanya turística i es posarà punt i final també a aquestes ajudes limitades del govern espanyol per al finançament d’obres municipals. L’anomenat Plan E, que ha omplert de rètols ben visibles cantonades, esvorancs i tanques, ha estat només un coixí en la caiguda lliure del sector de la construcció. Mentre la confiança econòmica dels països de l’euro està despertant, un informe de La Caixa vaticina que aquí seguirem engrandint les xifres de desocupació, que avui ja estan més de 8 punts per sobre de la mitjana europea.
Els més optimistes diuen que Estats Units podria sortir de la crisi a finals de 2009 i Europa el 2010, però encara no sabem quin cost tindrà aquest fort endeutament dels estats sobre les polítiques de protecció social. Per on començaran a retallar quan, un cop superada la crisi, s’hagi de tornar a sanejar l’economia? Hi ha qui anuncia brots verds i qui només hi veu un alleujament conjuntural.




*article publicat al Diari de Sant Cugat