Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ashton. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ashton. Mostrar tots els missatges

dimarts, 22 de març del 2011

Estrategia y estrategas ¿Quién lidera la nueva diplomacia europea?

(nota internacional publicada al CIDOB)

La Unión Europea necesitó casi un mes entero de protestas y decenas de muertes civiles en Túnez para “deplorar” la violencia del régimen represor y corrupto de Ben Alí. Faltaban sólo unas horas para que el dictador abandonara el país por la puerta trasera. La intensidad de la respuesta comunitaria viró casi a la par de que se produjera el giro copernicano de la diplomacia francesa, que en cuestión de días pasó de ofrecer “savoir faire” policial a Ben Alí, a “tomar nota de la transición constitucional” en Túnez y, finalmente, con un Gobierno de unidad en ciernes, a “dar un apoyo decidido” a “la voluntad de democracia expresada por el pueblo tunecino”. Sólo unas horas separan el primer comunicado de la Alta Representante de la Política Exterior europea, Catherine Ashton, del cambio axiomático de actitud del Elíseo ante una revuelta que conseguía acabar con 23 años de dictadura de forma pacífica, y a pesar del silencio cómplice de una Europa mediterránea que había tratado a Ben Alí como a un socio privilegiado.
La posterior revuelta en Egipto empequeñeció aún más la capacidad de reacción institucional de la Unión Europea. El mismo día que en la plaza Tahrir, en el centro del Cairo, manifestantes a favor de la caída de Hosni Mubarak y supuestos partidarios del régimen se enfrentaban en un choque violento que dejó centenares de heridos, la comparecencia de la baronesa Ashton ante el Parlamento Europeo acabó en un aluvión de críticas y reproches a una Unión que, en palabras del líder de los Liberales Guy Verhofstat, “no entiende el momento histórico y tiene miedo” y que no es capaz de ser relevante ni siquiera en su “vecindad”. Esta vez fueron las grandes capitales las que tomaron la iniciativa y relegaron a la responsable de la diplomacia europea a un papel meramente secundario que recibía el encargo de visitar la zona en crisis. Francia, Alemania, Reino Unido, Italia y España firmaron un comunicado conjunto pidiendo una transición rápida en Egipto, exactamente en los mismos términos que la Casa Blanca lo había hecho 24 horas antes.
La sangrienta represión por parte del líder libio Muammar al-Gaddafi contra la oposición al régimen ha sido la estocada final a una imposible unidad política de la Unión Europea como actor global. La UE ha sabido reaccionar en el terreno humanitario, las sanciones económicas y el control fronterizo ante la llegada de refugiados del norte de África. Pero los 27 han sido incapaces de articular una posición común ante las demandas de la única oposición libia articulada, que reclamaba un reconocimiento político y apoyo internacional para imponer una zona de exclusión aérea, decidida finalmente in extremis el pasado jueves 17 de marzo por el Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, con la abstención de Alemania. (seguir leyendo)

divendres, 26 de febrer del 2010

James Bond i el Mossad

El ministre d'Afers Exteriors israelià, l'ultra Avigdor Lieberman, ha visitat Brussel·les aquesta setmana en ple escàndol per l'assassinat a Dubai d'un líder de Hamas, presumptament a mans del Mossad. L'incòmode Lieberman s'ha reunit amb els ministres d'Afers Exteriors de la Unió Europea i amb la cap de la diplomàcia dels 27, Catherine Ashton, però cap d'ells el va sortir a rebre a la porta del Consell. Formalment calia evitar fotografies conjuntes.
La història és digna d'una pel·lícula d'espionatge i el cinisme de tot plegat, escandalós. Primer, la reacció dels 27 que "desaproven" l'assassinat i "condemnen fermament" que els suposats membres dels serveis secrets israelians utilitzessin passasports europeus falsificats. A la tèbia declaració de la Unió Europea ni tan sols apareix el nom d'Israel per enlloc.
Segons Lieberman, a més, "no hi ha res que vinculi directament Israel amb aquest incident". El problema -deia a la seu del Parlament Europeu- és que la premsa hem vist massa pel·lícules de James Bond.

dimecres, 20 de gener del 2010

Jeleva, Asthon i altres debilitats


He sentit algú que deia que "si la Unió Europea presentés la seva candidatura per entrar a la UE probablement li posarien pegues per la seva falta de democràcia". Una exageració que amaga algunes veritats. Per això el que està passant aquests dies al Parlament Europeu és tan important. No hi ha cap govern de cap país de la Unió que, un cop elaborada la llista de futurs ministres d'un executiu, aquests se sotmetin a un examen exhaustiu del Parlament per veure si coneixen a fons els temes que hauran de gestionar. El Parlament Europeu sí que ho fa. Podem recriminar -amb tota la raó- que la Comissió Europea està escollida a dit, que els ciutadans no han elegit Durao Barroso, però, per molt que els caps d'estat i de govern cuinin un executiu a mida,  Barroso i el seu nou equip no podran exercir si no passen l'examen a l'Eurocambra.
Ja hi ha hagut la primera víctima política d'aquestes audiències. La búlgara Rumiana Jeleva ha renunciat, finalment, a ocupar la comissaria d'Ajuda Humanitària i el govern de Sofia ha proposat una nova candidata. La caiguda de Jeleva, que també deixa el càrrec actual de ministra d'Afers Exteriors de Bulgària, no ha tingut res a veure amb les suposades acusacions d'haver amagat informació sobre els seus negocis, ni per les presumptes "amistats perilloses" del seu marit (com explicava el post anterior). Jeleva marxa perquè no estava preparada per ocupar la comissaria que li havien assignat. Els eurodiputats la van cosir a preguntes i ella no va estar a l'alçada.

Tampoc va convèncer la nova cap de la diplomàcia europea, Catherine Asthon, a qui un eurodiputat li va retreure que semblava més "l'ambaixadora dels 27 que no pas la nova líder d'una política exterior comuna". La catàstrofe humanitària d'Haití ho ha deixat ben clar. Mentre Hillary Clinton volava a Port-au-Prince, Ashton marxava de cap de setmana a Londres amb la família, com explica el corresponsal de Liberation en el seu blog i així han reconegut fonts del Consell.
Mentre els Estats Units desplegaven 10.000 soldats, un portaavions i 19 helicòpters per assegurar la distribució de l'ajuda humanitària, Ashton considerava que la prioritat pels europeus era una bona coordinació entre ells. Després de rebre crítiques de totes bandes, Catherine Ashton ha marxat avui cap els Estats Units per parlar amb l'administració nordamericana sobre Haití.
La realitat és que els Estats Units han desbloquejat 100 milions de dòlars per ajudar les víctimes del terratrèmol. La Unió Europea ha promès d'entrada més de 400 milions d'euros, 150 dels quals en ajuda urgent. Seguim sent el primer donant d'ajuda humanitària del món i seguim sense un lideratge que ho visualitzi.