Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kósovo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Kósovo. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de juliol del 2010

La Haia avala la independència de Kósovo

Ja hi ha veredicte. El Tribunal Internacional de Justícia de La Haia considera que la decisió unilateral de Kósovo de separar-se de Sèrbia no viola el dret internacional general, ni la resolució 1244 del Consell de Seguretat de l'ONU (del 1999), ni el marc constitucional. És una victòria clara per Kósovo perquè, tot i que la sentència no és vinculant, el Tribunal ho ha expressat sense ambigüitats:

V. GENERAL CONCLUSION

122. The Court has concluded above that the adoption of the declaration of independence of 17 February 2008 did not violate general international law, Security Council resolution 1244 (1999) or the Constitutional Framework. Consequently the adoption of that declaration did not violate any applicable rule of international law.


Aquí teniu un recull ràpid de titulars de premsa d'aquesta tarda:

International Herald Tribune  U.N. Court Rules Kosovo Declaration Was Legal
B92 (Sèrbia)  Serbia looks to UN after ICJ ruling
Le Monde   La décision de la Cour de La Haye, une large victoire pour Pristina
El País   Kosovo, una independencia legal
The Guardian  The end of the battle for Kosovo
Avui   El catalanisme polític celebra que l'Haia avali la independència de Kosova

dimarts, 20 de juliol del 2010

La legalitat d'una independència

Aquesta setmana es pot resoldre una nova batalla per Kósovo. Aquest cop ha estat una batalla diplomàtica i judicial. El Tribunal Internacional de La Haia dirà dijous si la declaració unilateral d’independència, proclamada el febrer de 2008, va ser o no legal. La sentència no és vinculant però molts la veuen com un precedent important per a altres processos secessionistes.
La de Kósovo encara és una independència supervisada per la Unió Europea i vigilada per les tropes de l’OTAN. El país arrossega greus problemes econòmics perquè la construcció d’un estat tan malmès necessita anys per endavant. La comunitat internacional ha fet arribar més de 4 mil milions d’euros a Kósovo des que va acabar la guerra del 1999¸ però aquesta continua sent la regió més pobre d’Europa.

Aquesta ha estat la conversa sobre Kósovo que hem tingut aquest matí amb el Xavier Vilà del Matí de Catalunya Ràdio.

dijous, 21 de febrer del 2008

Després de Kósovo




Kósovo ja és independent i Rússia encara no ha dit l’última paraula. Putin, l’estrateg, s’ha tornat a treure de la màniga les velles cartes amb que des de fa anys juga el seu particular joc d’influències al Caucas. Els dirigents de les autoproclamades repúbliques d’Abkhàzia i Ossètia del Sud han sortit a dir públicament que Kósovo és un precedent important pel reconeixement d’un nou estat en contra de la voluntat d’aquell que l’acollia fins ara. Tots dos començaran la seva pròpia campanya internacional a l’ONU, la Unió Europea i Rússia.
Moscou ha estat el gran poder a l’ombra a les dues repúbliques des de principis dels 90, amb un doble discurs que admetia la unitat territorial de Geòrgia però enviava diners, tropes i passaports russos a les dues províncies separatistes.
Abkhàzia té poc més de 200 mil habitants i Ossètia del Sud es queda en 70 mil. Uns i altres fa gairebé 17 anys que viuen d’esquena a Tbilisi amb el ruble per moneda i en plena indiferència de la comunitat internacional.
Geòrgia és un aliat dels Estats Units, territori de pas del petroli i el gas que des del mar Caspi arriba a Europa, futur membre de l’OTAN i aspirant a soci de la Unió Europea. Un motiu més de confrontació per aquesta Rússia que se sent amenaçada pel desplegament dels aliats fins a la seva pròpia frontera. Però, fa poques setmanes, en una reunió al Kremlin, les autoritats de Moscou ja van avisar als representants d’Abkhàzia i Ossètia del Sud que no hi haurà, de moment, reconeixement oficial. Putin sap que aquest “efecte de dòmino” que ha vaticinat pels Balcans és un joc perillós que se li pot girar en contra al seu propi territori on des de fa 20 anys ofega les mateixes aspiracions independentistes d’una altra república –aquesta sí, amb un alt valor econòmic i geoestratègic- com és Txetxènia.