dimecres, 23 de juliol de 2008

La caiguda de Karadzic

Una ferida es comença a tancar als Balcans i cal tancar-la bé. Radovan Karadzic vivia una doble vida a Belgrad, amb un nou aspecte que ha obligat la policia a practicar-li -diuen- les proves d'ADN per assegurar-se que sota aquella barba blanca s'amagava un dels genocides més buscats del planeta. Bé, buscat... Costa de creure que l'antic líder dels serbis de Bòsnia hagués estat capaç de refer la seva vida sense deixar cap rastre. La seva detenció ha arribat, però, quan hi ha hagut voluntat política de lliurar una peça clau pel futur de Sèrbia a la Unió Europea. De la mateixa manera que Slobodan Milòsevitx va ser lliurat al TPI, l'any 2001, per la voluntat política de Zoran Djindic, aleshores cap de govern. Djindjic va acabar assassinat dos anys després per un clan mafiós que havia estat vinculat a múltiples "feines brutes" del règim de Milòsevitx.

Ara cal que Europa compleixi amb la seva part del guió. Primer, el Tribunal Penal per a l'Antiga Iugoslàvia ha de fer justícia i l'ha de fer amb rapidesa i efectivitat. S'ha d'aconseguir provar tots els crims odiosos que s'imputen a Karadzic en l'acusació de genocidi i dictar sentència, una sentència ferma, que calmi la pena i la indignació que la mort prematura de Milosèvitx abans d'acabar el judici va deixar pendent. Segon, la Unió Europea haurà d'estar finalment a l'altura. Després d'aquesta primera detenció, la UE no ha de renunciar a exigir també la captura del braç executor de Karadzic, el general Ratko Mladic. Després, els 27 hauran de complir amb la seva paraula i obrir definitivament les portes de la Unió Europea als Balcans per això, però, han de solucionar els eterns problemes inters i ratificar el Tractat de Lisboa perquè pugui entrar en vigor. Si no hi ha Tractat, no hi ha ampliació i la UE tornarà a ser víctima del descrèdit als Balcans.

divendres, 11 de juliol de 2008

Un president per a Europa


El diari AVUI ha convidat els seus lectors a triar un president per a la Unió Europea. Ara que el Tractat de Lisboa ha patit la sotregada del NO irlandès i en plena incertesa sobre com acabarà aquest procés de ratificació, pensar en una figura que pugui representar els 27 al màxim nivell encara ens pot semblar força llunyà. L'exercici, però, ha estat molt interessant. Els milers de vots dels lectors així ho confirmen. La guanyadora incontestable de l'enquesta ha estat la cancellera alemanya, Angela Merkel, votada per un 29% dels lectors. En segon lloc ha quedat una altra dona, la presidenta finlandesa Tarja Halonen (17%), seguida de prop per l'expresident espanyol Felipe González (16%) i el cap d'Estat francès, Nicolas Sarkozy (15%). En canvi, una de les veus més ben valorades en cercles europeus, el primer ministre de Luxemburg Jean-Claude Juncker, ha quedat en última posició.


Felicito als de l'AVUI per la iniciativa i us poso el link a l'article sobre la presidenta finlandesa, Tarja Halonen, la candidata que jo vaig defensar. (malgrat pensar que Merkel, probablement, era la millor de la llista)

Tarja Halonen
per Carme Colomina

divendres, 4 de juliol de 2008

La Unió Europea es desarma davant la crisi



La Unió Europea va donant pals de cec contra la crisi econòmica mentre la trama de les desigualtats internes entre socis comunitaris s'amplia. La globalització ja és un fet i la UE viu els seus propis xocs interns entre els països que millor han fet els deures i els qui, amb el peu de la crisi al coll, busquen mesures urgents per pal·liar els efectes de la puja de preus en el poder adquisitiu dels seus ciutadans. Aquesta mateixa divisió interna es va viure a l'última cimera de caps d'estat i de govern, que es va celebrar el 19 i 20 de juny a Brussel·les. En paraules d'un alt funcionari del Consell, "una línia divisòria va partir Europa en dos a l'altura del Sarre". Amb França al capdavant, l'Europa meridional va demanar mesures fiscal per rebaixar la pressió del preu del petroli en la butxaca dels seus consumidors, mentre que Alemanya i els països nòrdics defensaven que l'única recepta vàlida possible és menys consum i mesures a favor de la sostenibilitat. En mig d'un procés de globalització tan profund, aquesta Unió, debilitada institucionalment després de tornar a patir el rebuig dels ciutadans en forma de referèndum a Irlanda, està cada cop més desarmada per fer front al nou escenari mundial.

La fragilitat europea
En aquesta època de menys creixement i més inflació, una Unió Europea fràgil, desunida, és la pitjor manera d’encarar problemes greus com la dependència energètica, el canvi climàtic o la gestió de la immigració. No són bons moments per al model social europeu. La decisió del Consell de Ministres dels 27 de flexibilitzar encara més el temps de treball i obrir la porta a jornades laborals de fins a 65 hores setmanals per a determinades professions és l’últim exemple d’una nova Europa cada cop més “britànica” en les seves concepcions, feta de mínims comuns denominadors entre models completament oposats. Tot i que la directiva no canvia la base de les 48 hores setmanals de mitjana, sí que defensa la possibilitat del pacte bilateral entre treballador i empresari en un mercat laboral que s’ha anat precaritzant, o si més no que ha anat guanyant en inestabilidad i en pèrdua continuada de poder adquisitiu.

Avançar sense projecte
Amb el Tractat de Lisboa pendent novament de com acabi el drama dels processos de ratificació, la Unió Europea continuarà sense una cara visible, forta i consensuada a l’exterior, que la representi davant el nou lideratge mundial. L’escena política global ha començat la seva renovació, primer a Rússia amb l’arribada de Dimitri Medvedev, i seguirà als Estats Units, el pròxim mes de novembre, amb el duel entre Barack Obama i John McCain. Mentrestant la Unió Europea continua paralitzada perquè no troba la manera de desencallar les seves reformes internes més urgents i, en el desconcert, aposta per una construcció política sense objectius clars ni un model consensuat. Així, dia a dia, es va transformant el que fins ara es considerava –amb cert orgull- el valor més compartit i identificatiu de la Unió Europea, el seu model social.

(article publicat al suplement del diari AVUI, B-30)

dijous, 3 de juliol de 2008

Tensió a Turquia

L'enfrontament entre laïcistes i islamistes moderats s'ha tensat al màxim els últims dies a Turquia. El futur del país és ara en mans de la justícia.

Cliqueu a continuació per escoltar el comentari que he fet a l'espai de Catalunya Informació "L'Apunt": Catalunya Ràdio

dimarts, 1 de juliol de 2008

Europa als Mitjans

El divendres 27 de juny l'oficina del Parlament Europeu a Barcelona, amb la col·laboració del Centre Internacional de Premsa i l'APEC -Associació de Periodistes Europeus de Catalunya-, va organitzar un interessant seminari sobre la presència d'Europa als mitjans de comunicació i el (trist) paper de la Unió Europea al món.

Aquest és el reportatge que n'ha fet una televisió local, Mola TV, que compta amb un espai dedicat a l'actualitat europea.

aquí teniu el vídeo:
http://es.youtube.com/watch?v=uUdMByEycEc