divendres, 4 de juliol de 2008

La Unió Europea es desarma davant la crisi



La Unió Europea va donant pals de cec contra la crisi econòmica mentre la trama de les desigualtats internes entre socis comunitaris s'amplia. La globalització ja és un fet i la UE viu els seus propis xocs interns entre els països que millor han fet els deures i els qui, amb el peu de la crisi al coll, busquen mesures urgents per pal·liar els efectes de la puja de preus en el poder adquisitiu dels seus ciutadans. Aquesta mateixa divisió interna es va viure a l'última cimera de caps d'estat i de govern, que es va celebrar el 19 i 20 de juny a Brussel·les. En paraules d'un alt funcionari del Consell, "una línia divisòria va partir Europa en dos a l'altura del Sarre". Amb França al capdavant, l'Europa meridional va demanar mesures fiscal per rebaixar la pressió del preu del petroli en la butxaca dels seus consumidors, mentre que Alemanya i els països nòrdics defensaven que l'única recepta vàlida possible és menys consum i mesures a favor de la sostenibilitat. En mig d'un procés de globalització tan profund, aquesta Unió, debilitada institucionalment després de tornar a patir el rebuig dels ciutadans en forma de referèndum a Irlanda, està cada cop més desarmada per fer front al nou escenari mundial.

La fragilitat europea
En aquesta època de menys creixement i més inflació, una Unió Europea fràgil, desunida, és la pitjor manera d’encarar problemes greus com la dependència energètica, el canvi climàtic o la gestió de la immigració. No són bons moments per al model social europeu. La decisió del Consell de Ministres dels 27 de flexibilitzar encara més el temps de treball i obrir la porta a jornades laborals de fins a 65 hores setmanals per a determinades professions és l’últim exemple d’una nova Europa cada cop més “britànica” en les seves concepcions, feta de mínims comuns denominadors entre models completament oposats. Tot i que la directiva no canvia la base de les 48 hores setmanals de mitjana, sí que defensa la possibilitat del pacte bilateral entre treballador i empresari en un mercat laboral que s’ha anat precaritzant, o si més no que ha anat guanyant en inestabilidad i en pèrdua continuada de poder adquisitiu.

Avançar sense projecte
Amb el Tractat de Lisboa pendent novament de com acabi el drama dels processos de ratificació, la Unió Europea continuarà sense una cara visible, forta i consensuada a l’exterior, que la representi davant el nou lideratge mundial. L’escena política global ha començat la seva renovació, primer a Rússia amb l’arribada de Dimitri Medvedev, i seguirà als Estats Units, el pròxim mes de novembre, amb el duel entre Barack Obama i John McCain. Mentrestant la Unió Europea continua paralitzada perquè no troba la manera de desencallar les seves reformes internes més urgents i, en el desconcert, aposta per una construcció política sense objectius clars ni un model consensuat. Així, dia a dia, es va transformant el que fins ara es considerava –amb cert orgull- el valor més compartit i identificatiu de la Unió Europea, el seu model social.

(article publicat al suplement del diari AVUI, B-30)