divendres, 20 de febrer de 2009

L'efímera estrella de Veltroni


Itàlia s’ha quedat sense oposició tot i que, darrerament, l’oposició al primer ministre Silvio Berlusconi s’exercia més al carrer que al Parlament.
Walter Veltroni ha llançat la tovallola i ha assumit les culpes d’unes derrotes electorals continuades, que deixen orfe el Partit Democràtic a només quatre mesos de les eleccions europees i davant un Silvio Berlusconi a qui la crisi econòmica no sembla passar factura.
Veltroni ha estat víctima de la seva voluntat de consens. El seu projecte de centre-esquerra no ha aconseguit forjar una identitat pròpia constantment malmesa per una lluita interna de personalitats. Tampoc ha sabut erigir-se com el flagell d’un govern que fomenta actituds racistes, que desafia les decisions judicials, com en el cas de la mort d’Eluana Englaro, que continua modificant les lleis en favor de la immunitat del primer ministre, mentre els italians tenen cada cop més problemes per arribar a final de mes. Veltroni reconeixia que Berlusconi li ha guanyat la batalla de l’hegemonia en una societat on ha aconseguit revolucionar, amb els seus mitjans, el sistema de valors. L’antic alcalde de Roma, que fa només uns anys brillava com una de les poques personalitats carismàtiques de la política italiana, ha caigut, primer de tot, víctima dels cops baixos del seu propi partit. Amb l’oposició a la deriva, il Cavaliere sembla avui més fort que mai.

*Per escoltar el comentari L'APUNT Internacional emès el 19/02 a Catalunya Informació, cliqueu aquí.

divendres, 13 de febrer de 2009

Europa contra l'ensaïmada


S’acosten eleccions al Parlament Europeu (el pròxim 7 de juny) i altre cop s’obriran tota mena de debats sobre què fa la Unió Europea i quin paper hi té Catalunya.

Aquests dies s’alerta del perill que corre la Patum de Berga per culpa de la directiva europea sobre la venda i ús del material piroctècnic. Abans, ja s’havia acusat Brussel·les d’amenaçar el futur del tortell de Reis i dels ous Kinder perquè amagaven una figureta que algú es podia empassar sense voler. També la mal aplicada norma que impedia pujar substàncies líquides a la cabina dels avions era un atemptat contra les ensaïmades de cabell d’àngel que els turistes s’enduien de Ses IIles. Al final, només van ser bons exemples de la cínica màxima periodística: “No deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”.
Si Brussel·les és tan poc atractiva pels mitjans de comunicació és perquè treballa sempre amb processos legislatius llarguíssims on hi intervenen moltes institucions diferents amb l’objectiu que, al final, tothom hi pugui dir la seva. Aquesta polèmica directiva que ara s’hauria d’adaptar a la legislació de l’estat espanyol fa més de dos anys que és damunt la taula. Primer la va redactar la Comissió Europea, després la van discutir els ministres dels 27 països membres per alertar si amenaçava o no alguna tradició o festa popular pròpia. La Generalitat té una delegació oficial a Brussel·les, precisament, per controlar que això no passi i fer sonar les alarmes si alguna llei en discussió pot ser perjudicial per a Catalunya. Finalment, els eurodiputats catalans també poden esmenar el que calgui quan la proposta de llei arriba al Parlament. Així ho van fer ja en el cas de la pirotècnia l’any 2006.

Els organitzadors de la Patum fan bé de defensar la continuitat de una tradició com aquesta i exigir a les administracions polítiques la responsabilitat que els pertoca, però hem de fugir de les demagògies i de la desinformació.


*article publicat al Diari de Sant Cugat

divendres, 6 de febrer de 2009

crisi social


La mobilització social contra la crisi ja s'ha fet forta als carrers d'Europa. Manifestacions a Lituània, Letònia, Grècia o Bulgària; vaga general a França i ara les protestes que s'estenen per Gran Bretanya exigint que els llocs de treball siguin només per als britànics. La frase populista que el primer ministre Gordon Brown va pronunciar el 2007 "British jobs for British people" se li ha acabat girant en contra i tenyint de xenofòbia les protestes d'un país oficialment en recessió.

Dues sentències del Tribunal de Justícia de Luxemburg donat la raó a empreses que operaven a Escandinàvia amb treballadors bàltics que cobraven salaris més baixos han acabat d'escalfar els ànims.

Europa endureix les sancions contra els empresaris que contractin treballadors en situació irregular i Itàlia preveu noves penes pels sense papers. Amb aquest escenari, molts dels que van marxar a treballar a l'oest es plantegen avui tornar a casa. Un estudi de l'Institut Britànic de Recerca en Polítiques Públiques assegura que del milió d'immigrants provinents de 8 països del centre i l'est del continent que havien arribat a l'illa entre el 2004 i el 2007, més de mig milió ja han abandonat el país.

La crisi, però, també sacseja els membres més joves de la Unió, que veuen com s'ensorren els progressos aconseguits en aquests anys de crèdit fàcil, alta inversió estrangera i un generós finançament europeu. Entre els governs comunitaris es multipliquen les demandes a favor d'un pla d'ajut al sector financer de l'est per evitar que la seva caiguda arrossegui encara més la precària economia de la zona euro. La frustració s'ha estès entre els treballadors europeus mentre els governs s'apunten als temors expressats pels gurus econòmics de Davos contra una onada de proteccionisme global i la por a una revolta social.


*Per escoltar el comentari de l'APUNT INTERNACIONAL a Catalunya Informació, cliqueu aquí
*Imatge: portada del setmanari The Economist d'aquesta setmana. Il·lustració de Jon Berkeley