S’acosten eleccions al Parlament Europeu (el pròxim 7 de juny) i altre cop s’obriran tota mena de debats sobre què fa la Unió Europea i quin paper hi té Catalunya.
Aquests dies s’alerta del perill que corre la Patum de Berga per culpa de la directiva europea sobre la venda i ús del material piroctècnic. Abans, ja s’havia acusat Brussel·les d’amenaçar el futur del tortell de Reis i dels ous Kinder perquè amagaven una figureta que algú es podia empassar sense voler. També la mal aplicada norma que impedia pujar substàncies líquides a la cabina dels avions era un atemptat contra les ensaïmades de cabell d’àngel que els turistes s’enduien de Ses IIles. Al final, només van ser bons exemples de la cínica màxima periodística: “No deixis que la realitat t’espatlli un bon titular”.
Si Brussel·les és tan poc atractiva pels mitjans de comunicació és perquè treballa sempre amb processos legislatius llarguíssims on hi intervenen moltes institucions diferents amb l’objectiu que, al final, tothom hi pugui dir la seva. Aquesta polèmica directiva que ara s’hauria d’adaptar a la legislació de l’estat espanyol fa més de dos anys que és damunt la taula. Primer la va redactar la Comissió Europea, després la van discutir els ministres dels 27 països membres per alertar si amenaçava o no alguna tradició o festa popular pròpia. La Generalitat té una delegació oficial a Brussel·les, precisament, per controlar que això no passi i fer sonar les alarmes si alguna llei en discussió pot ser perjudicial per a Catalunya. Finalment, els eurodiputats catalans també poden esmenar el que calgui quan la proposta de llei arriba al Parlament. Així ho van fer ja en el cas de la pirotècnia l’any 2006.
Si Brussel·les és tan poc atractiva pels mitjans de comunicació és perquè treballa sempre amb processos legislatius llarguíssims on hi intervenen moltes institucions diferents amb l’objectiu que, al final, tothom hi pugui dir la seva. Aquesta polèmica directiva que ara s’hauria d’adaptar a la legislació de l’estat espanyol fa més de dos anys que és damunt la taula. Primer la va redactar la Comissió Europea, després la van discutir els ministres dels 27 països membres per alertar si amenaçava o no alguna tradició o festa popular pròpia. La Generalitat té una delegació oficial a Brussel·les, precisament, per controlar que això no passi i fer sonar les alarmes si alguna llei en discussió pot ser perjudicial per a Catalunya. Finalment, els eurodiputats catalans també poden esmenar el que calgui quan la proposta de llei arriba al Parlament. Així ho van fer ja en el cas de la pirotècnia l’any 2006.
Els organitzadors de la Patum fan bé de defensar la continuitat de una tradició com aquesta i exigir a les administracions polítiques la responsabilitat que els pertoca, però hem de fugir de les demagògies i de la desinformació.
*article publicat al Diari de Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada