aquí parlem

Debat al programa Aquí Parlem de TVE Catalunya amb Lluís Falgàs i Xavier Ferrer, economista i politòleg.

Aquí parlem: (28 gener): L’atur a Catalunya i a Europa

Jeleva, Asthon i altres debilitats

He sentit algú que deia que "si la Unió Europea presentés la seva candidatura per entrar a la UE probablement li posarien pegues per la seva falta de democràcia". Una exageració que amaga algunes veritats. Per això el que està passant aquests dies al Parlament Europeu és tan important. No hi ha cap govern de cap país de la Unió que, un cop elaborada la llista de futurs ministres d'un executiu, aquests se sotmetin a un examen exhaustiu del Parlament per veure si coneixen a fons els temes que hauran de gestionar. El Parlament Europeu sí que ho fa. Podem recriminar -amb tota la raó- que la Comissió Europea està escollida a dit, que els ciutadans no han elegit Durao Barroso, però, per molt que els caps d'estat i de govern cuinin un executiu a mida,  Barroso i el seu nou equip no podran exercir si no passen l'examen a l'Eurocambra.

Ja hi ha hagut la primera víctima política d'aquestes audiències. La búlgara Rumiana Jeleva ha renunciat, finalment, a ocupar la comissaria d'Ajuda Humanitària i el govern de Sofia ha proposat una nova candidata. La caiguda de Jeleva, que també deixa el càrrec actual de ministra d'Afers Exteriors de Bulgària, no ha tingut res a veure amb les suposades acusacions d'haver amagat informació sobre els seus negocis, ni per les presumptes "amistats perilloses" del seu marit (com explicava el post anterior). Jeleva marxa perquè no estava preparada per ocupar la comissaria que li havien assignat. Els eurodiputats la van cosir a preguntes i ella no va estar a l'alçada.

Tampoc va convèncer la nova cap de la diplomàcia europea, Catherine Asthon, a qui un eurodiputat li va retreure que semblava més "l'ambaixadora dels 27 que no pas la nova líder d'una política exterior comuna". La catàstrofe humanitària d'Haití ho ha deixat ben clar. Mentre Hillary Clinton volava a Port-au-Prince, Ashton marxava de cap de setmana a Londres amb la família, com explica el corresponsal de Liberation en el seu blog i així han reconegut fonts del Consell.

Mentre els Estats Units desplegaven 10.000 soldats, un portaavions i 19 helicòpters per assegurar la distribució de l'ajuda humanitària, Ashton considerava que la prioritat pels europeus era una bona coordinació entre ells. Després de rebre crítiques de totes bandes, Catherine Ashton ha marxat avui cap els Estats Units per parlar amb l'administració nordamericana sobre Haití.

La realitat és que els Estats Units han desbloquejat 100 milions de dòlars per ajudar les víctimes del terratrèmol. La Unió Europea ha promès d'entrada més de 400 milions d'euros, 150 dels quals en ajuda urgent. Seguim sent el primer donant d'ajuda humanitària del món i seguim sense un lideratge que ho visualitzi.

L'últim ball de Jeleva

Rumiana Jeleva és la candidata de Bulgària per ocupar la comissaria europea de Cooperació Internacional i Ajuda Humanitària però el seu futur càrrec penja d'un fil. Jeleva ja ha passat l'examen davant el Parlament Europeu, que aquests dies està avaluant a tots els membres de la nova Comissió Barrosso, que necessita el vist-i-plau de l'Eurocambra per començar a treballar. A Jeleva no li ha anat gens bé. El Parlament ha demanat que es verifiqui si ha mentit en la seva declaració d'interessos econòmics. Els rumors publicats a Bulgària sobre unes presumptes vinculacions del seu marit amb la màfia tampoc són una carta de presentació gaire recomanable. Però, per acabar-ho d'adobar, la seva compareixença davant els eurodiputats ha aixecat dubtes també sobre la seva preparació per ocupar la cartera de Cooperació Internacional. Jeleva, fins ara ministra d'Afers Exteriors del seu país, es va perdre en dossiers tan importants en la política de cooperació de la Unió Europea com el Congo, on la UE hi està força implicada tant a nivell d'ajuda econòmica com amb la presència de tropes de pau.

Per això, l'aparició al YouTube d'aquest vídeo de Rumiana Jeleva participant, ara fa pocs mesos, en un programa de televisió del seu país ha estat l'excusa perfecta per tota mena de titulars als blogs de Brussel·les: "Jeleva balla cap a la sortida de Brussel·les" (Financial Times), "l'últim ball de Jeleva" (Liberation)

Mireu com balla la ministra búlgara d'Afers Exteriors a ritme de Julio Iglesias.

Bulgària, màfia i corrupció

Bobi Tsankov és l'última víctima de la màfia búlgara. Ara fa una setmana, aquest periodista de només 30 anys va ser assassinat a trets en plena llum del dia al centre de la capital del país, Sofia, a pocs metres del palau presidencial. Tsankov és el segon periodista crític amb el crim organitzat que ha estat assassinat en menys d’un any a Bulgària i l’últim d’una llarga llista de morts comeses des de la impunitat. 150 persones han estat assassinades des del 2001 però, en tots aquests anys, són comptats els casos que han arribat a judici i encara més minoritaris els que han acabat amb una condemna i l’ingrés dels acusats a la presó.

L’últim baròmetre global de la corrupció publicat el 2009 per Transparència Internacional assegura que el sistema judicial és l’estament més corrupte de Bulgària. Està al mateix nivell que el de països com Cambodja, Mongòlia o Geòrgia. La Comissió Europea explica en un informe també com sovint les proves es “perden” durant la instrucció dels casos o bé com els testimonis moltes vegades “obliden el que han vist” quan els toca declarar en un judici. Assassinats, segrestos i suborns són a l’ordre del dia.

El sou mínim a Bulgària és de poc més de 200 euros al mes. Però una de les coses que més em va sorprendre quan vaig visitar Sofia, ara fa un parell d’anys, va ser la gran quantitat de casinos que hi havia al centre de la ciutat. Locals d’estripteasse i una gran discoteca amb detector de metalls a l'entrada i una llarga filera de cotxes de luxe aparcats al davant.

Bulgària va entrar a la Unió Europea ara fa tres anys sense estar preparada. Els defensors d'aquesta adhesió deien que des de dins seria més fàcil poder influir i pressionar perquè el país fes les reformes necessàries. La realitat, però, és que la percepció de corrupció que tenen avui en dia els búlgars és encara molt superior a la que tenien quan van entrar a la Unió. Un eurobaròmetre recent diu que el 97% dels búlgars reconeixen que la corrupció és el problema més greu del país i gairebé el mateix tant per cent consideren que aquesta corrupció està estesa per totes les institucions i organismes oficials.

La impunitat del crim organitzat és tan gran que fins i tot arriba a provocar situacions surrealistes com ara la llista de noms relacionats amb les màfies locals que van concórrer a les passades eleccions al Parlament Europeu celebrades el mes de juny passat. A Bulgària si un ciutadà es registra com a candidat electoral atura immediatament qualsevol procés legal en contra seva i, fins i tot, se'l pot autoritzar a sortir temporalment de la presó per fer campanya. Els últims comicis europeus van ser l'excusa perfecta per alguns “fitxats”, empresaris de màfies locals i un parell de gàngsters coneguts com els germans Galevi que es van apuntar a llistes de grans partits o van crear formacions propies per presentar-se a les eleccions. Per sort cap d'aquests noms coneguts va aconseguir un escó.

Si voleu més detalls sobre aquest tema podeu escoltar aquí el meu espai al programa SOLIDARIS de Catalunya Ràdio.