Herman Van Rompuy ha superat els seus primers 100 dies com a president del Consell de la Unió Europea. A les portades d'alguns diaris europeus avui Van Rompuy somriu mentre encaixa la mà de Barak Obama als Estats Units. En pocs mesos, el nou president ha transformat la seva discreció en determinació i ha teixit un estil, un mètode de treball i un terreny de joc per aquest càrrec de nova creació.
Cent dies després, Van Rompuy continua tenint un cognom difícil de pronunciar però ja no és el polític desconegut que els caps d'Estat i de govern van escollir el mes de novembre passat en una cimera garrepa d'interessos partidistes i poca ambició política.
Aquí podeu llegir la nota internacional sobre Van Rompuy que he escrit pel CIDOB.
2 comentaris:
Molta confiança tens en aquest belga que tranquil sí que és, però eficaç? De moment no se'l veu, ni se'l sent, i compleix diligentment les instruccions del francès i l'alemanya.
Tu creus que treballa gaire? o és com l'Ashton?
No, Jaume, el que passa és que les expectatives eren nul·les tant per un com per l'altre.
Si van Rompuy sembla que faci alguna cosa és únicament perquè la resta de companys de viatge no tenen gaire iniciativa política.
De fet, el text ja diu que aquells que el van nomenar (caps d'estat i de govern encara han de deixar clar quin marge de maniobra pensen donar a un càrrec pel qual van triar un candidat que no els faria cap ombra.
Publica un comentari a l'entrada