La caiguda de Karadzic

Una ferida es comença a tancar als Balcans i cal tancar-la bé. Radovan Karadzic vivia una doble vida a Belgrad, amb un nou aspecte que ha obligat la policia a practicar-li -diuen- les proves d'ADN per assegurar-se que sota aquella barba blanca s'amagava un dels genocides més buscats del planeta. Bé, buscat... Costa de creure que l'antic líder dels serbis de Bòsnia hagués estat capaç de refer la seva vida sense deixar cap rastre. La seva detenció ha arribat, però, quan hi ha hagut voluntat política de lliurar una peça clau pel futur de Sèrbia a la Unió Europea. De la mateixa manera que Slobodan Milòsevitx va ser lliurat al TPI, l'any 2001, per la voluntat política de Zoran Djindic, aleshores cap de govern. Djindjic va acabar assassinat dos anys després per un clan mafiós que havia estat vinculat a múltiples "feines brutes" del règim de Milòsevitx.

Ara cal que Europa compleixi amb la seva part del guió. Primer, el Tribunal Penal per a l'Antiga Iugoslàvia ha de fer justícia i l'ha de fer amb rapidesa i efectivitat. S'ha d'aconseguir provar tots els crims odiosos que s'imputen a Karadzic en l'acusació de genocidi i dictar sentència, una sentència ferma, que calmi la pena i la indignació que la mort prematura de Milosèvitx abans d'acabar el judici va deixar pendent. Segon, la Unió Europea haurà d'estar finalment a l'altura. Després d'aquesta primera detenció, la UE no ha de renunciar a exigir també la captura del braç executor de Karadzic, el general Ratko Mladic. Després, els 27 hauran de complir amb la seva paraula i obrir definitivament les portes de la Unió Europea als Balcans per això, però, han de solucionar els eterns problemes inters i ratificar el Tractat de Lisboa perquè pugui entrar en vigor. Si no hi ha Tractat, no hi ha ampliació i la UE tornarà a ser víctima del descrèdit als Balcans.