dijous, 7 de maig de 2009

balanç de legislatura

El Parlament Europeu tanca avui una de les legislatures amb més visibilitat de la seva història. Les protestes de sindicats, estibadors o detractors de la directiva de serveis a les portes d'Estrasburg han servit per posar el focus d'atenció sobre una Cambra que ha anat guanyant poder mentre perdia suport entre els electors que han de decidir les majories parlamentàries. Els 736 escons del Parlament reuneixen el millor i el pitjor de la política europea: la força de l'extrema dreta i l'euroescepticisme, polítics retirats de l'escena nacional i autèntics convençuts de la construcció europea que hi deixen hores de feina gairebé en mig de l'anonimat i el desconeixement del seu propi país.

El Parlament Europeu, que és l'única institució comunitària que s'escull per sufragi universal directe, té -com les altres- un deute pendent amb la transparència. Només en aquesta legislatura hi ha hagut queixes al defensor del poble europeu per poder conèixer el sou real dels eurodiputats. S'ha forçat el tancament d'una web que posava en evidència els diputats que més treballen i els qui menys. I, per primera vegada, s'ha reconegut la necessitat de regular el poder dels grups de pressió que influencien la Cambra. Uns 5.000 lobbistes estan acreditats al Parlament Europeu amb la llibertat d'accedir als treballs de les comissions i, fins i tot, utilitzar el despatx d'agun eurodiputat, segons s'ha denunciat.

Aquesta cambra amb el cor dividit entre la ideologia i els interessos nacionals haurà de convèncer ara els electors de la importància d'anar a votar el pròxim mes de juny. Després té l'obligació d'estar a l'alçada d'un Parlament cada cop més poderós en la presa de decisions comunitàries. Millorar la higiene democràtica superant el gran pacte entre socialistes i populars que tradicionalment comença per repartir-se la presidència de la Cambra. I, després, aspirar a elegir un president del Parlament amb més capacitat de lideratge que l'actual presidència representativa del correcte Hans-Gert Pöttering, més pròpia del parlamentari gris i aplicat que ha estat tots aquests anys, que no pas d'un lider amb discurs propi en una Unió Europea tan mancada de personalitat.



APUNT INTERNACIONAL emès avui a Catalunya Informació. Per escoltar l'audio cliqueu aquí.