La victòria del Partit Popular Europeu a les eleccions de diumenge aplana el camí per a la reelecció de Jose Manuel Durao Barroso com a president de la Comissió Europea. L'exprimer ministre portuguès ha trigat només 48 hores a presentar formalment la seva candidatura amb la certesa de comptar amb el suport dels grans governs de la Unió i sense cap altre aspirant de pes a fes-se amb el càrrec. La socialdemocràcia europea -tot i omplir-se la boca de crítiques a la pobre iniciativa política de Barroso- ha estat incapaç de presentar un candidat propi de manera unitària.
Durao Barroso va arribar a la Comissió amb l'aval del primer ministre, Tony Blair, i amb el recel de França que el veia com un defensor de les tesis del liberalisme i la poca regulació britàniques. Avui, Sarkozy, Merkel, Brown i Rodríguez Zapatero aposten per la continuïtat de Barroso. L'únic problema sobre la taula és de dates. Txèquia, l'actual presidència de torn de la Unió, i la pròxima, Suècia, volen que el nomenament es confirmi el més ràpid possible, a la cimera de caps d'estat i de govern de la setmana que ve, per acabar amb aquesta provisionalitat en plena crisi econòmica.
Alemanya i França, en canvi, prefereixen esperar a que Irlanda torni a votar el Tractat de Lisboa i així estrenar Comissió amb les noves regles de joc.
Europa no pot seguir esperant eternament el Tractat de Lisboa. Els reptes són massa urgents. Ara bé, Durao Barroso no ha estat un gran president de la Comissió Europea, un executiu cada cop més despersonalitzat, al servei dels estats. Ell és una de les cares grises d'aquesta Unió sense lideratge i les urgències polítiques podrien jugar a favor de seguir amb les mires molt baixes.
Podeu escoltar aquest APUNT INTERNACIONAL de Catalunya Informació.
2 comentaris:
Carme, primer de tot felicitats pel blog i per fer uns articles, apunts i entrevistes molt interessants.
Sobre la continuïtat de Barrosso, és una bona notícia? realment ell (o qui fos) pot influir gaire?
Dani, moltes gràcies pel teu comentari.
Jo no crec que la continuïtat de Barroso sigui una bona notícia. Si d'alguna cosa s'acusa a Barroso és que ha estat massa al servei dels grans estats. És clar, ells el posen o ells el treuen.
La seva capacitat d'influència és limitada perquè la Comissió sempre necessitarà l'acord dels estats per tirar endavant les seves iniciatives. Però podia haver estat una veu més valenta en aquests temps de mediocritat i de replegament.
Carme Colomina
Publica un comentari a l'entrada