EUROPA EN CRISI

Nosaltres que havíem de reformar el capitalisme i resulta que el capitalisme ens està reformant a nosaltres. Ha arribat el moment d’estrènyer seriosament el cinturó. A finals del 2008 la revista britànica The Economist titulava “Spain, the party is over”. Ha passat més d’un any i mig però la festa s’ha acabat per tothom.

La crisi no només ha empobrit la nostra economia, ha augmentat les diferències entre tots els països de la Unió Europea, ha fet créixer la desconfianza i l’especulació, i ha replegat cada govern a casa seva lluitant amb programes i mesures diferents per amortir la caiguda. El risc de fallida de l’economia grega amenaça el present de la moneda única però, sobretot, ha posat en qüestió el valor del projecte comunitari. La lenta reacció dels 27 i les seves institucions comunitàries per acordar un pla de rescat i el debat sobre els límits de la solidaritat entre els socis de l’euro suposen un desafiament als principis fundacionals d’aquesta unió.

A Brussel•les sempre diuen que la Unió Europea s’ha fet a cop de crisi. I és així. Una vegada més, quan ens hem adonat que aquest no és un problema d’uns quants malgastadors sinó que arrossegarà a tota la UE, hem acceptat sotmetre’ns a la tutela comunitària. Hem demanat ajut, supervisió i comprensió a aquells que, quan hi havia vaques grasses, menysteníem perquè no entorpissin els nostres èxits ara desinflats. Ha arribat el moment de les grans rectificacions polítiques i esperem que el manà europeu ens ajudi a sortir del pou. El mateix manà que durant tots aquests anys ha anat injectant diners a la nostra economia, a les infraestructures i al nostre desenvolupament local i regional.

Ara ja no reformem el sistema econòmic mundial sinó que intentem sobreviure perquè no ens inclogui en el llistat de víctimes de l’últim joc especulatiu i capriciós dels mercats bursaris internacionals.

La festa s’ha acabat però Europa es queda perquè sense la UE no ens en sortirem.

*article publicat avui al Diari de Sant Cugat