Musharraf a Europa

Si el seu objectiu era recuperar credibilitat, el viatge de Pervez Musharraf a Europa s’ha convertit en un mal tràngol per aquest general que avui es declara admirador de Napoleó, a qui anomena el pare de l’estratègia moderna.
El president pakistanès va planificar, fa mesos, un tour victoriós però la realitat l’ha transformat en una recerca desesperada de suport internacional per a un règim cada cop més dèbil, a les portes d’unes eleccions incertes, amb violència arreu, jutges i opositors despatxats o encarcerats i amb l’assassinat de l’exprimera ministra, Benazir Buttho, per aclarir. Davant el Parlament Europeu, Musharraf va jugar a la descarada tergiversació de la història assegurant que "Pakistan no és cap república bananera", on "mai s’han assassinat opositors polítics i on els mitjans de comunicació són dels més lliures i independents del món". Però fonts diplomàtiques europees reconeixen que si Musharraf va acceptar voluntàriament assistir a l’Eurocambra a escoltar una llarga llista de retrets, és perquè necessita el suport a qualsevol preu.
La Unió Europea és el primer soci comercial del Pakistan amb un volum d’intercanvis anuals de 9 mil milions de dòlars. Gran Bretanya, França i Alemanya estan entre els seus primers proveïdors d’armament.
El general vol convèncer Europa que és indispensable per a l’estabilitat del Pakistan. Amb un exèrcit enfortit fins ara dins el sistema econòmic i polític del país, Musharraf ha vingut a donar garanties del seu compromís amb una transició política cap a un govern civil. La Unió Europea demana, a canvi, total transparència i respecte als resultats electorals.
Segons el president pakistanès, "democràcia i drets humans són valors que obsessionen massa a alguns occidentals". Fins ara Occident ha fet els ulls grossos al menyspreu de Musharraf per les reformes democràtiques a canvi de garantir l’estabilitat del segon país musulmà més poblat del món i l’únic d’ells que té armament nuclear. Però, després del brutal assassinat de Benazir Bhutto i l’onada de violència que sacseja el país, la democràcia s’ha convertit en l’única sortida possible pel Pakistan.

vinyeta sobre Musharraf publicada al diari holandès NRC

Col·laboració a L'APUNT de Catalunya Informació
http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/7/8/1201161442287.mp3?programa=L%27apunt+internacional

Eslovènia presideix la UE

Eslovènia és –en paraules del seu govern- un país petit amb un repte molt gran. Els eslovens volen aprofitar els sis mesos de presidència de torn dels 27 per resoldre l’encaix dels Balcans occidentals a la Unió Europea.
El més important: el futur immediat de Kósovo i Sèrbia. El de Kósovo passa per la independència –els eslovens la defensen plenament- i el de Sèrbia perquè es firmi el més aviat possible un acord d’associació i estabilització amb la Unió Europea, el primer gran pas per convertir-se en país candidat. Caldrà superar, primer, les reticències de països com Holanda i Bèlgica, que no volen negociar amb Sèrbia mentre no col·labori amb el Tribunal Penal de La Haia en la detenció dels dos grans criminals de la guerra dels Balcans, Ratko Mladic i Radovan Karadzic.
Eslovènia vol fer valdre la seva experiència com a país balcànic i centreeuropeu per intentar que la Unió Europea recuperi la credibilitat perduda en aquest territori, després de més d’una dècada de desgast polític per culpa de divisions institucionals i geogràfiques mal traçades. La responsabilitat recau en el primer ministre, Janez Jansa, antic dissident anticomunista, avui en hores baixes, castigat per la inflació i per la protesta de més de 500 periodistes que acusen el seu govern de centredreta de censura i pressió política sobre els mitjans. Però Jansa serà el primer president de la Unió Europea que realment coneix els Balcans des de dins.
Aquesta setmana, en una trobada amb periodistes de Brussel·les, Jansa explicava que, fa 20 anys, quan era un periodista freelance, crític amb l’exèrcit iugoslau, va estar tancat en una presó militar amb una trentena d’albanesos de Kósovo. L’avui primer ministre va rebre, aleshores, el suport de les forces democràtiques de Sèrbia però també va presenciar les humiliacions patides pels kosovars que –segons Jansa- fan impossible que aquestes dues nacions puguin viure plegades en un mateix estat. Eslovènia es compromet a buscar una sortida per a totes dues. Només per això, aquest semestre ja haurà valgut la pena.

col·laboració a L'APUNT de Catalunya Informació

Periodisme Local

La comunicació local té ànima. L’ànima d’aquells que hi van creure fa 25 anys i d’aquells que l’han fet gran durant tot aquest temps mentre obrien les portes de la ràdio, la televisió o el diari a fornades d’estudiants amb més ganes que experiència per aprendre un ofici i forjar amistats que ens han acompanyat fins ara.
La informació local a Sant Cugat té professionalitat, qualitat i l’ambició de ser capdavantera també en la utilització de les noves tecnologies. Conèixer Sant Cugat a fons contribueix a sentir la ciutat més pròxima. La comunicació local cohesiona i a l’hora té la responsabilitat d’obrir-se a tothom, també a les veus discordants. Tot això és possible a través del diari, la premsa gratuïta, la ràdio, la televisió, els blogs de santcugatencs, d’entitats i d’associacions i ara també amb el portal multimèdia Cugat.Cat. Milers de persones es connecten o segueixen diàriament algun d’aquests mitjans. En aquest món global, el local és cada cop més important. Els anglosaxons ja tenen un terme per això, “glocal”. El nostre terreny de joc s’ha fet més gran i tenim més accés a la informació però allò que ens identifica és el nostre entorn més pròxim.
Als Estats Units es va fer molt popular la sentència d’un periodista del Tulsa Tribune d’Oklahoma, Jenkin Lloyd Jones, que el 1948 va assegurar que "si escrius sobre temes locals, has d'anar en compte amb els teus veïns; però si et dediques a pontificar sobre l'Afganistan, no has de témer res...” El món ha canviat molt des d’aleshores i la informació viatja arreu del món en temps real. Però continuo pensant que la informació local és de les més valentes de fer, cara a cara amb aquells que coneixes personalment, sobre decisions que afecten el dia a dia. Surts al carrer i et recorden la lliçó apresa després d'anys i desencants de que és impossible fer-ho bé per tothom. Però aquesta proximitat també fa l’ofici molt més gratificant.

Article publicat al Diari de Sant Cugat

Nous reptes

Benvinguts!

Aquest any començo complint els meus propòsits. El primer, si més no.

Estreno bloc amb l'excusa i l'objectiu d'anar recollint algunes de les col·laboracions periodístiques que vaig fent. De moment -aviso- serà més un recull d'articles que no pas un dietari personal perquè, penjat a la xarxa, no me'l sentiria gaire personal....

Aquest és d'una columna que tinc al diari de Sant Cugat:

Nous Reptes

Em declaro d’entrada una optimista convençuda però començar el dia 1 de gener amb els anuncis de l’encariment dels rebuts de l’aigua, el gas i els transports no ajuda gaire. Amb l’últim informe de la Societat de Taxació que confirma que Sant Cugat continua liderant el rànking de les ciutats amb la vivenda més cara. Amb l’arribada de les sancions per anar a més de 80 km/hora als accessos a Barcelona i el futur amenaçat de la Torre Negra. Amb notícies del món que parlen d’una revolta interètnica a Kènia, un dels països africans que havia aconseguit una certa estabilitat política, l’assassinat de Benazir Bhutto i amb l’Afganistan, un país que vaig conèixer a finals de l’any 2001 sota les bombes dels Estats Units, que continua, sis anys després, ostatge de la por, del conreu de la droga i dels senyors de la guerra que es reparteixen el territori.
Torna a començar un any (en el calendari cristià) on tot està per fer. No confio en els grans propòsits de Cap d’Any sinó en els petits esforços que s’intenten a diari.
En aquest 2008 som ja 6.644 milions d’habitants al món. Cada segon neixen quatre persones més, hi ha un nou matrimoni i un avortament. Les malalties cardiovasculars continuen sent la primera causa de mortalitat al planeta i angoixa veure el ritme del cronòmetre que calcula els litres de petroli que es bombegen per segon. Comproveu-ho vosaltres mateixos a http://www.poodwaddle.com/clocks2.htm.
En algun moment d’aquest 2008, el nombre de gent que habita a les zones urbanes del planeta superarà per primera vegada els habitants de les zones rurals. Les grans ciutats del món concentren riquesa i marginalitat. Des de Catalunya fins a la Xina, els governs locals són clau per a garantir els serveis més bàsics, el creixement econòmic sostenible i la construcció i gestió d’unes ciutats pensades per a viure-hi.