Eslovènia és –en paraules del seu govern- un país petit amb un repte molt gran. Els eslovens volen aprofitar els sis mesos de presidència de torn dels 27 per resoldre l’encaix dels Balcans occidentals a la Unió Europea.
El més important: el futur immediat de Kósovo i Sèrbia. El de Kósovo passa per la independència –els eslovens la defensen plenament- i el de Sèrbia perquè es firmi el més aviat possible un acord d’associació i estabilització amb la Unió Europea, el primer gran pas per convertir-se en país candidat. Caldrà superar, primer, les reticències de països com Holanda i Bèlgica, que no volen negociar amb Sèrbia mentre no col·labori amb el Tribunal Penal de La Haia en la detenció dels dos grans criminals de la guerra dels Balcans, Ratko Mladic i Radovan Karadzic.
Eslovènia vol fer valdre la seva experiència com a país balcànic i centreeuropeu per intentar que la Unió Europea recuperi la credibilitat perduda en aquest territori, després de més d’una dècada de desgast polític per culpa de divisions institucionals i geogràfiques mal traçades. La responsabilitat recau en el primer ministre, Janez Jansa, antic dissident anticomunista, avui en hores baixes, castigat per la inflació i per la protesta de més de 500 periodistes que acusen el seu govern de centredreta de censura i pressió política sobre els mitjans. Però Jansa serà el primer president de la Unió Europea que realment coneix els Balcans des de dins.
Aquesta setmana, en una trobada amb periodistes de Brussel·les, Jansa explicava que, fa 20 anys, quan era un periodista freelance, crític amb l’exèrcit iugoslau, va estar tancat en una presó militar amb una trentena d’albanesos de Kósovo. L’avui primer ministre va rebre, aleshores, el suport de les forces democràtiques de Sèrbia però també va presenciar les humiliacions patides pels kosovars que –segons Jansa- fan impossible que aquestes dues nacions puguin viure plegades en un mateix estat. Eslovènia es compromet a buscar una sortida per a totes dues. Només per això, aquest semestre ja haurà valgut la pena.
El més important: el futur immediat de Kósovo i Sèrbia. El de Kósovo passa per la independència –els eslovens la defensen plenament- i el de Sèrbia perquè es firmi el més aviat possible un acord d’associació i estabilització amb la Unió Europea, el primer gran pas per convertir-se en país candidat. Caldrà superar, primer, les reticències de països com Holanda i Bèlgica, que no volen negociar amb Sèrbia mentre no col·labori amb el Tribunal Penal de La Haia en la detenció dels dos grans criminals de la guerra dels Balcans, Ratko Mladic i Radovan Karadzic.
Eslovènia vol fer valdre la seva experiència com a país balcànic i centreeuropeu per intentar que la Unió Europea recuperi la credibilitat perduda en aquest territori, després de més d’una dècada de desgast polític per culpa de divisions institucionals i geogràfiques mal traçades. La responsabilitat recau en el primer ministre, Janez Jansa, antic dissident anticomunista, avui en hores baixes, castigat per la inflació i per la protesta de més de 500 periodistes que acusen el seu govern de centredreta de censura i pressió política sobre els mitjans. Però Jansa serà el primer president de la Unió Europea que realment coneix els Balcans des de dins.
Aquesta setmana, en una trobada amb periodistes de Brussel·les, Jansa explicava que, fa 20 anys, quan era un periodista freelance, crític amb l’exèrcit iugoslau, va estar tancat en una presó militar amb una trentena d’albanesos de Kósovo. L’avui primer ministre va rebre, aleshores, el suport de les forces democràtiques de Sèrbia però també va presenciar les humiliacions patides pels kosovars que –segons Jansa- fan impossible que aquestes dues nacions puguin viure plegades en un mateix estat. Eslovènia es compromet a buscar una sortida per a totes dues. Només per això, aquest semestre ja haurà valgut la pena.
col·laboració a L'APUNT de Catalunya Informació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada