Benvinguts!
Aquest any començo complint els meus propòsits. El primer, si més no.
Estreno bloc amb l'excusa i l'objectiu d'anar recollint algunes de les col·laboracions periodístiques que vaig fent. De moment -aviso- serà més un recull d'articles que no pas un dietari personal perquè, penjat a la xarxa, no me'l sentiria gaire personal....
Aquest és d'una columna que tinc al diari de Sant Cugat:
Nous Reptes
Em declaro d’entrada una optimista convençuda però començar el dia 1 de gener amb els anuncis de l’encariment dels rebuts de l’aigua, el gas i els transports no ajuda gaire. Amb l’últim informe de la Societat de Taxació que confirma que Sant Cugat continua liderant el rànking de les ciutats amb la vivenda més cara. Amb l’arribada de les sancions per anar a més de 80 km/hora als accessos a Barcelona i el futur amenaçat de la Torre Negra. Amb notícies del món que parlen d’una revolta interètnica a Kènia, un dels països africans que havia aconseguit una certa estabilitat política, l’assassinat de Benazir Bhutto i amb l’Afganistan, un país que vaig conèixer a finals de l’any 2001 sota les bombes dels Estats Units, que continua, sis anys després, ostatge de la por, del conreu de la droga i dels senyors de la guerra que es reparteixen el territori.
Torna a començar un any (en el calendari cristià) on tot està per fer. No confio en els grans propòsits de Cap d’Any sinó en els petits esforços que s’intenten a diari.
En aquest 2008 som ja 6.644 milions d’habitants al món. Cada segon neixen quatre persones més, hi ha un nou matrimoni i un avortament. Les malalties cardiovasculars continuen sent la primera causa de mortalitat al planeta i angoixa veure el ritme del cronòmetre que calcula els litres de petroli que es bombegen per segon. Comproveu-ho vosaltres mateixos a http://www.poodwaddle.com/clocks2.htm.
En algun moment d’aquest 2008, el nombre de gent que habita a les zones urbanes del planeta superarà per primera vegada els habitants de les zones rurals. Les grans ciutats del món concentren riquesa i marginalitat. Des de Catalunya fins a la Xina, els governs locals són clau per a garantir els serveis més bàsics, el creixement econòmic sostenible i la construcció i gestió d’unes ciutats pensades per a viure-hi.
Torna a començar un any (en el calendari cristià) on tot està per fer. No confio en els grans propòsits de Cap d’Any sinó en els petits esforços que s’intenten a diari.
En aquest 2008 som ja 6.644 milions d’habitants al món. Cada segon neixen quatre persones més, hi ha un nou matrimoni i un avortament. Les malalties cardiovasculars continuen sent la primera causa de mortalitat al planeta i angoixa veure el ritme del cronòmetre que calcula els litres de petroli que es bombegen per segon. Comproveu-ho vosaltres mateixos a http://www.poodwaddle.com/clocks2.htm.
En algun moment d’aquest 2008, el nombre de gent que habita a les zones urbanes del planeta superarà per primera vegada els habitants de les zones rurals. Les grans ciutats del món concentren riquesa i marginalitat. Des de Catalunya fins a la Xina, els governs locals són clau per a garantir els serveis més bàsics, el creixement econòmic sostenible i la construcció i gestió d’unes ciutats pensades per a viure-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada