Bolonya sí, però no així

A la facultat de Comunicació de l’Autònoma encara queden alguns matalassos per terra d’alguna aula i poques pancartes contra el Pla Bolonya. Jo també em vaig manifestar quan em tocava, vaig dormir alguna nit a la facultat i recordo haver ocupat durant una hora alguna seu del govern a Barcelona a principis dels 90. Deuen ser els anys –estic disposada a admetre-ho- però, avui, crec que aquest moviment taxatiu del “No a Bolonya” ha deixat escapar una gran oportunitat per exigir millores reals a un pla que acabarà canviant inevitablement les nostres universitats. Bolonya és un procés imparable d’homogeneïtzació de l’ensenyament superior europeu. Es tracta de facilitar l’homologació de títols i de nivells, de millorar la mobilitat dels estudiants i d’acostar la universitat al món laboral relacionant plans d’estudi i necessitats concretes del mercat de treball. Els objectius, sobre el paper, semblen impecables però hi ha un munt de serrells que els responsables de la nova legislació encara no han aclarit. Com es finançarà el procés de Bolonya? Quines beques hi haurà perquè aquesta mobilitat dels estudiants sigui real? Els nous plans d’estudi exigiran haver de cursar postgraus que encariran encara més el cost d’una universitat on els ajuts públics pels estudiants són ínfims. Quin serà el nou finançament de la universitat pública per poder garantir les infraestructures necessàries pels nous plans d’estudi? I en aquesta nova universitat tan orientada a les necessitats del mercat laboral i a formar futurs treballadors tècnicament molt preparats, quin paper hi jugaran les humanitats? Estem renunciant a una formació humanista?
A aquestes alçades el pla Bolonya, que ja s’aplica a països com ara Alemanya, Itàlia o Noruega, no tornarà enrere. En aquests tres països, com arreu d'Europa, hi ha hagut, però, manifestacions de protesta contra el procés de Bolonya i els seus responsables haurien de reflexionar perquè.
Les ocupacions de facultats, l’eslògan del NO sense matisos i les diferències entre estudiants per reprendre les classes probablement els han donat protagonisme mediàtic però crec que s’ha perdut l’oportunitat d’exigir una negociació seriosa amb aquells que tenen la responsabilitat de defensar la universitat pública i de finançar-la.

*foto: manifestació contra Bolonya a la ciutat alemanya de Hannover.

*article publicat a Diari de Sant Cugat