dijous, 15 de gener de 2009

Txèquia, víctima del seu sentit de l'humor

Cada presidència semestral de la Unió Europea té "l'honor" de decorar l'entrada del gran edifici del Consell de Ministres de Brussel·les. Aquest cop la República Txeca estava decidida a sorprendre als seus socis europeus i, des del seu euroescepcitisme, demostrar que els 27 encara estan carregats de tòpics i prejudics que es poden superar amb sentit de l'humor. Un gran objectiu que ha acabat en un gran ridícul. Els txecs van anunciar que un escultor del seu país dirigiria el projecte en col·laboració amb 26 artistes més de la Unió Europea. Cadascun d'ells havia de proposar una imatge esteriotipada del seu país per formar part d'una gran instal·lació.
Aquesta és Entropa:



Dilluns a l'entrada del Consell hi penjaven tots els prejudicis de la UE fets obres d'art: Alemanya atravessada per autopistes en forma gairebé d'esvàstica;


França en vaga;


Espanya arrasada pel ciment i amb una bomba sobre el País Basc;


Suècia dins d'una caixa d'IKEA; Bulgària és un bany turc; Luxemburg, un lingot d'or amb un rètol que diu "en venda"; Polònia presenta un grup de capellans portant la bandera de l'orgull gay amb l'arc de Sant Martí; Itàlia convertida en un gran camp de futbol i Holanda plena de minarets.

El Regne Unit... simplement no apareix al mosaic.
La polèmica ha esclatat no únicament per la provocació que suposa aquesta escultura, que té a funcionaris, periodistes i diplomàtics ben dividits, sinó perquè resulta que tota l'obra és fruit d'un únic artista, el txec David Cerny. El creador escollit per la presidència txeca ha donat mostres d'una gran imaginació, no només en la interpretació de tòpics i prejudicis sinó també perquè ha inventat un per un el nom i les suposades biografies dels altres 26 artistes que, segons ell, havien col·laborat en aquesta obra!
El govern de Praga diu que Cerny n'és l'únic responsable i l'artista respon que la seva única intenció era comprovar si Europa és capaç de riure d'ella mateixa.

3 comentaris:

Aleix Saló ha dit...

La història de sempre. L'artista escollit intentant fer-la ben grossa als ulls del poble. Amb sort, la seva obra tindrà repercussió (amb el conseqüent augment de la seva fama i catxé) i això justificarà de per si l'obra, per molt que aquesta hagi estat plantejada des d'una concepció efectista i pueril.

Em de continuar considerant "ART" a l'art? Ho dic perquè, com a gag humorístic, no només ho aprobo sinò que celebro la escultura. Però com a obra...

Potser el problema és només semàntic, que és alhora la causa estèril de la majoria de debats socials (matrimoni/magrimoni-gay, feixisme/nacionalisme/dretes, terrorisme/resistència-armada...)

Joan ha dit...

Més que una qüestió semàntica, crec que no deixa de ser una estratagema de pur marketing (tant per part de l'artista com de qui realitza l'encàrrec).No és un mal exercici intentar comparar-ho amb la cúpula d'en Barceló. Tant petulant em sembla l'una com l'altre i tenint en compte la supèrbia del mateix encàrrec és fins a cert punt comprensible.

Estic d'acord amb el teu escepticisme sobre l'art, però veient els constants conflictes d'Europa hi ha cert punt de sarcasme i cinisme en les repercussions que ha tingut aquest treball que van com anell al dit a la postaleta.

Carme Colomina Saló ha dit...

Aleix, Joan, moltes gràcies pel vostre comentari.
Jo no parlaré d'art perquè vosaltres en sabeu més que jo però sí que comparteixo moltes de les coses que dieu. Crec que hi ha certa supèrbia en l'encàrrec de la presidència txeca donant per fet que seran capaços de trencar amb els tòpics i prejudicis que encara pesen tant quan et mous per Europa. Crec també que hi ha una utlització descarada de l'encàrrec per part de l'artista fins el punt d'arribar a mentir i falsificar dades per a la seva promoció personal.
Comparteixo que és bo desdramatizar, provocar el debat i agafar-se les coses de més bon humor però algunes de les representacions de la instal·lació (Alemanya, Bulgària) es poden considerar ofensives.
Del que també tinc dubtes és que "Entropa" es pugui considerar Art.

Gràcies a tots dos.
Carme