dimecres, 7 de gener de 2009

Un nou any

Ara fa un any que vaig començar aquest bloc. Eren els primers dies del 2008. Aleshores em declarava una optimista convençuda tot i aquest món que seguia abocat al consum, l’encariment de preus, l’esclavatge del cost del petroli, la inestabilitat política internacional i una bombolla immobiliària que esgotava les últimes oportunitats desorbitades de negoci. Als inicis del 2008 tot anava massa ràpid, massa lluny, però era difícil presagiar que aquests canvis desaforats en un sistema global eren a punt d’un col·lapse d’aquesta magnitud. Un altre dia negre de setembre, aquest cop el 15, els mercats financers es van ensorrar. La crisi financera va donar pas a una crisi econòmica. Ara la por, la falta de recursos i la precarietat laboral amenacen d’obrir també una crisi social.
El 2009 comença a ralentí. El món ha frenat, gairebé s’ha aturat, però com que no som Mafalda no podem baixar i marxar. Avui el meu optimisme és molt conscient que s’ha de preparar per un mal any. Ens han repetit que el pitjor de la crisi encara està per venir. Les previsions d’atur per aquest 2009 segueixen augmentant, les administracions s’endeuten i els bancs –els únics beneficiats directament fins ara per les ajudes públiques- mantenen l’ofec sobre les empreses i les famílies.
Però, insistiré. L’altra cara de la moneda serien les exportacions catalanes, que l’any passat van créixer gairebé un 2’5%. El preu mitjà de les hipoteques va registrar el mes de desembre la davallada més important dels últims 7 anys i l’Euríbor se situa ja a nivells de començaments del 2006. El tan criticat Euro ens ha donat una fortalesa impensable en altres èpoques. I aquells que van apostar encertadament per la innovació i la qualitat ara tindran més eines per combatre la crisi.
Aquest 2009 començarà a dibuixar un nou món i el millor de tot és que això ens dóna l’oportunitat de corregir els errors, les impunitats i la cobdícia que han prevalgut fins ara.