Sis anys després de la invasió internacional de l’Iraq i amb el compte enrere per la retirada de les tropes dels Estats Units, el repartiment del petroli iraquià s’accelera. L’Iraq amaga la tercera reserva de petroli més gran del món, després de l'Aràbia Saudita i l'Iran. La cursa per gestionar aquests enormes recursos naturals ha viscut un últim capítol aquest mes de desembre. L’última gran subasta del petroli iraquià ha premiat totes les actuals grans petrolieres europees: British Petroleum, Eni, Shell, Total, o la russa Lukoil. Però, sobretot, el repartiment ha premiat destacats membres del lobby que va donar suport a George Buh en la invasió de l’Iraq. Entre els lobbistes que es beneficiaran del negoci del cru iraquià hi ha alts executius del sector petrolier amb base a Texas, d’empreses com Exxon, Hunt, o Hillwood (que integren el llistat de les 50 empreses que més van ajudar a finançar la campanya presidencial de George Bush l’any 2004). Al capdavant de Hunt Oil hi ha un personatge anomenat Ray Hunt, íntim amic de George Bush de la seva època de Dallas, membre del seu equip d'assessors per a assumptes internacionals durant la seva presidència, gran finançador de la seva campanya electoral i membre del consell de l'Institut George W. Bush.
Segons ha publicat la premsa internacional, en els últims mesos la llista d'amics de Bush agraciats amb concessions ha crescut molt, ja sigui a través de noves adjudicacions de camps per explotar o perquè han transcendit ara adjudicacions al nord de l'Iraq que s'havien mantingut ocultes. Més enllà dels magnats del petroli, la llista continua amb altres noms de polítics, diplomàtics i ex-militars, coneguts falcons dels Estats Units en favor de la guerra a l'Iraq.
L’any 2007, l’antic cap de la Reserva Federal dels Estats Units, Alan Greenspan, va publicar el seu llibre L'era de la turbulència on ja assegurava ras i curt que aquesta guerra s’havia fet pel control del petroli, un recurs escàs per a un món que s’acosta a l’anomenat peak oil, és a dir al moment en que la producció màxima de cru haurà arribat al seu límit més alt i a partir del qual començarà a devallar. Aquest peak oil està previst pel 2012.
El món consumeix avui 85 milions de barrils, dels quals l'OPEP aporta diàriament 26,5 milions. L’Aràbia Saudita, que és el major productor mundial, fa uns 8 milions i mig de barrils diaris. Es calcula que els contractes adjudicats ara a l'Iraq podrien posar al mercat diàriament fins a dotze milions de barrils addicionals de cru, d’aquí a set o vuit anys. I això no és tot. Segons el govern iraquià encara queden 50 jaciments més per explorar més endavant. I encara hi ha qui nega que el petroli ha estat clau en la guerra de l’Iraq.
*més informació al blog del SOLIDARIS de Catalunya Ràdio
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada